3.- Ofici de fuster: a Lleida i Barcelona

Comença a treballar de fuster a Lleida, fa amics i gràcies a ells rep classes de la Pia Almòina, institució benèfica que vetllava per l’ensenyament de les classes obreres.

Fons de la Pia Almoina a l’ajuntament de Lleida

Més endavant marxa a Barcelona, buscant una nova vida, treballa de fuster a l’empresa Bastús, Queraltó i Cia.  A la secció del parquet, treballa en vaixells del port com el transatlàntic Maria Luisa, al Nou Cercle Eqüestre de Barcelona, a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina i a la casa de Francesc Cambó de la Via Laietana.

Carnet sindical del gremi de la fusta

L’any 1926 es matricula a l’escola del Treball i com a gran lector que és entra en contacte amb l’obra de Rovira i Virgili, la col·lecció de l’Avenç, les obres completes de Jacint Verdaguer, amb la Tradició Catalana del bisbe Torres i Bages i les Normes Ortogràfiques de Pompeu Fabra, Lo Catalanisme de Valentí Almirall, l’Arquitectura Romànica de Puig i Cadafalch i altres llibres de la biblioteca de l’Escola del Treball.

Dues il.lustracions de l’Escola del Treball de Barcelona

Aquestes lectures li desperten la vocació per l’estudi.

Revista l’Avenç. El seu temari ajudà a despertar en el jove Josep Lladonosa, una profund interès per la cultura

Per guanyar una mica més de diners, el Josep toca el trombó en una orquestra en les festes majors dels pobles del Vallès.

A Barcelona coneix Josep Calvet, que més endavant serà l’aparellador- arquitecte de la Diputació Provincial de Lleida, que l’introdueix a l’afecció per l’arquitectura perquè Barcelona és una de les ciutats europees més interessants en aquest àmbit i tots els diumenges els passaven visitant els principals monuments de la ciutat.

L’empresa on treballa entra en crisi i torna a Lleida. De l’estada a Barcelona s’enduu un grapat de llibres que ha comprat als Encants i un gran bagatge de cultura.