5.- Mestre de minyons
Ser mestre és un repte emocionant i el nostre personatge va tenir l’oportunitat d’experimentar-ho durant molts anys. En una primera etapa, durant la Segona República, entre 1931 i 1936.
Els primers dos anys d’experiència docent els va viure en tres escoles privades: a Tàrrega (Academia Técnico Comercial), a Lleida (Col·legi Verdaguer, al carrer Cavallers) i al poble d’Almenar.
Dos moments dins el transcurs de la vida com a mestre de minyons de l’historiador Josep Lladonosa
De l’escola privada va passar a l’escola pública primer com a interí a Cervera i després com a propietari, en guanyar les oposicions, a Vila, un poble de la Vall d’Aran i després a La Guàrdia de Tornabous.
De totes les escoles esmentades en té bons records: el paisatge de la Vall d’Aran, l’entusiasme per al perfeccionament de la seva tasca, però sobre tot per les ganes d’aprendre de tots els nois i noies d’aquests pobles.
El seu entusiasme, l’interès per la formació pedagògica i l’afecció per l’art no es van veure compensats ja que a l’iniciar-se la revolta militar va ser destituït de mestre acusat de feixista, sense que cap company de professió li fes costat.
La causa de la destitució era la confusió existent entre els termes feixista i fejocista, un joc de lletres que li fa perdre la feina de mestre i el pa.
L’any 1931 Josep Lladonosa havia passat a formar part del moviment anomenat Joves Cristians de Catalunya( FEJOC), els components del qual eren coneguts per fejocistes. La ideologia d’aquest moviment es caracteritzava per la seva component catòlica i catalanista alhora.
L’organització s’estengué aviat per tot el Principat i el grup de Lleida adoptarà el nom de Pleyan de Porta, que havia estat un dels inspiradors de la Renaixença a Lleida. Un membre destacat d’aquest moviment i bon amic del nostre personatge fou Francesc Castelló, actualment beat.
El seu ric món espiritual. Josep Lladonosa participà activament dins el gup progressista seguidor de Torres i Bages: Federació de Joves Cristians de Catalunya. (La parella que serva l’estendard són, na Roseta Lladonosa, germana de l’historiador i el seu futur marit en Josep Ametlla. El jove que sosté el banderí és Ton Vall-llebrera, germà de l’esposa del cronista)
L’historiador participant a una tanda d’exercicis espirituals