8.- L’historiador

De forma paral·lela a la seva tasca docent, Josep Lladonosa encetava la recerca i la divulgació escrita i oral, del passat de la ciutat de Lleida i de les seves comarques, fins a esdevenir un historiador lleidatà  reconegut . Per arribar a aquest reconeixement hagué de superar les circumstàncies difícils de la seva infantesa i adolescència, amb un gran esforç de formació personal per suplir el no haver pogut rebre formació universitària..

El seu entusiasme, constància, capacitat de treball i dedicació li van fer superar tots els entrebancs que anava trobant durant la seva llarga tasca investigadora.

Una vida dedicada a l’estudi. Josep Lladonosa dedicat a la seva ingent tasca com a historiador

L’interès pels temes històrics, artístics i literaris s’havia desvetllat ben aviat, però les circumstàncies personals van fer que els seus estudis històrics no aparegueren fins molt més tard.

El 1939 comença a escriure articles al diari local “La Mañana”, sobre biblioteques, literatura infantil i temes històrics. Continuà escrivint en aquest diari durant deu anys, sense interrupció fins que arran d’una polèmica amb Josep Tarragó i Pleyan deixà de col·laborar-hi . El 1958 amb l’entrada d’un nou director inicia la publicació de la sèrie d’articles que donarien lloc als cinc volums de “Calles y Plazas de Lérida”,  publicats per l’Ajuntament de la ciutat entre 1961 i 1978 i que  li valdran el títol de Cronista Oficial de la Ciutat de Lleida, 

El primer llibre sortit de la seva ploma, La antigua parroquia de San Martín,  aparegué l’any 1944 .

El 1941 s’havien reprès els certàmens de l’Acadèmia Mariana, en els quals Josep Lladonosa seria repetidament guardonat fins a arribar a ésser soci llorejat d’aquesta Institució.

Un any més tard es crea l’Institut d’Estudis Ilerdencs, arran d’una iniciativa de Josep Maria  Porcioles (president de la Diputació Provincial), dedicat a l’estudi de les lletres, les ciències i la cultura de la província a tots nivells. Josep Lladonosa  obté una beca de 250 duros, la qual cosa li ajudarà a complementar el minso sou de mestre, col·labora en la seva revista i en totes les activitats endegades per aquesta institució. Tot i les seves col·laboracions i publicacions, el fet de no ser universitari li impedí l’entrada com a membre de la institució fins el 1967, quan era president de la Diputació de Lleida, Antoni Aige Pascual.

Mirada d’historiador. La seu Vella al fons del paisatge

Les seves tasques arxivístiques a l’Arxiu de la Corona d’Aragó li van permetre escriure interessants treballs històrics i la coneixença i amistat amb coneguts historiadors com: Ferran Soldevila, Vicens Vives, Miquel Batllori, Jordi Rubió i Santiago Sobrequés,  entre d’altres. Més tard conegué els historiadors John Elliot i Pierre Vilar. Aquests contactes van ajudar-lo a modernitzar la seva tasca historiogràfica.

Recerca de fonts al museu de la Paeria de Lleida

El 1953 obtingué el premi Pròsper de Bofarull de l’Institut d’Estudis Catalans per la monografia sobre l’Estudi General de Lleida.,  nom que rebia a l’Edat Mitjana la Universitat de Lleida. Aquest premi li va permetre ingressar a la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’esmentada Institució.

A més de les obres ja anomenades Josep Lladonosa va escriure La Ciutat de Lleida en tres volums, un dels treballs de major maduresa de l’autor; Historia de la Diputació de Lleida, Historia de Lleida (en dos volums), així com estudis d’història local com La Fuliola. Nou segles d’història (1080-1980), Història d’Alguaire i el seu monestir Santjoanista ( cal recordar que l’autor, fill d’Alguaire, s’havia interessat des de molt aviat en la recerca de documents històrics sobre aquesta localitat).  I de nombroses localitats lleidatanes.

Troballa de restes arqueològiques al iniciar les obres d’expansió de Lleida (plaça. Ricard Vinyes)

La seva atenció a les descobertes de substrats històrics quan Lleida va iniciar la seva ampliació i modernització, va ser constant.

La seva tasca pedagògica per a donar a conèixer la història de Lleida i comarques va ser constant.

Josep Lladonosa conreà altres gèneres com la novel·la històrica:  La fi de  Macot  i Un toll de sang a terra , el gènere memorístic: Setanta-cinc anys de records, i el teatre: La Guillemota d’Àger,  també va posar lletra a les sarsueles: La fi de macot i el Balcó del Serraller.

La sarsuela La Fi de Macot basada en una novel·la històrica de Josep Lladonosa

L’obra cabdal de l’historiador

Josep Lladonosa va col·laborar en la premsa local i a les revistes lleidatanes ja esmentades i a “Serra d’Or”.

Per la seva extensa obra va rebre nombrosos reconeixements com el ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de la Historia de Madrid.

Josep Lladonosa el dia del seu nomenament com a Cronista Oficial de la ciutat de Lleida