L'Imperi va succeir a la República de Roma i Augusto, com princep (primer ciutadà) va mantenir la constitució republicana fins a l'any 23 a. de C. que el poder tribunicio i l'imperi militar (o comandament suprem) van ser revestits amb l'autoritat real. El Senat va conservar el control de Roma, la península Itàlica i les províncies més romanizadas i pacífiques. Les províncies frontereres, on va caldre l'aquarterament estable de legions, estaven governades per lleiats, nomenats i controlats directament per Augusto. La corrupció i extorsió que havien caracteritzat a l'administració provincial romana durant l'últim segle de la República no va ser tolerada, del que es van beneficiar especialment les províncies, entre elles el poblat Ilerdenc i tarraconenc.
Augusto va introduir nombroses reformes socials, entre elles les quals pretenien restaurar les tradicions morals del poble romà i la integritat del matrimoni; va intentar combatre els costums llicenciosos de l'època i recuperar els antics festivals religiosos. Va embellir Roma amb temples, basíliques i pòrtics en el que semblava el naixement d'una era de pau i prosperitat.