A partir de les explicacions i el que veureu durant la visita, responeu les següents qüestions:

• Quins tipus de plàstics s’utilitza en complements automobilístics?

La fàbrica indcar SA utilitza com a plàstics per els complements automobilístics el poliester, l’ABS, el PVC, el poliuretà...

En general no s’utilitzen gaires plàstics en tot el procés de fabricació.

Serveixen tots per als mateixos usos, o en algun cas se’n recomana un de concret?

Tots no s’utilitzen per als mateixos usos, ja que poliester (fibra de vidre) és utilitzat en els para-xocs i en l’exterior del cotxe, l’ABC l’utilitzen perquè té les propietats de plàstic moldeixable i que és tractat,el PVC és utilitzat en algunes mampares que són una mica toves...

D’aquests tipus de plàstic, quins són reciclables i quins no?

PVC-> té dificultats en el seu reciclable.
Poliester->
ABS->
Poliuretà->

• Investiga quines són les sigles corresponents als plàstics utilitzats per la fabricació de components automobilístics.

PVC-> clorur de polivinil.

• S’utilitza el vidre en alguna part de l’autocar? Quin? Si, s’utilitzen vidres laterals, en els parabrises, en els retrovisors, en els reflectors...

El vidre que s’utilitza és el vidre fibrat.

• Quins avantatges presenta el vidre respecte el plàstic?

Plàstics:

• Són barats.
• Tenen baixa densitat.
• Són impermeables.
• Aïllen l'electricitat.
• Aïllen la calor, que no resisteixen molt.
• Són resistents a la corrosió i a la intempèrie.
• Resisteixen molts factors químics.
• Alguns es reciclen millor que altres que no son biodegradables ni fàcils de reciclar.
• Són fàcils de treballar.
• En alguns plàstics la seva combustió pot ser molt contaminant.

VIDRES:

• Són químicament inerts.
• Són biològicament inerts.
• El seu reciclatge comporta beneficis ambientals.
• El vidre usat es pot aprofitar de dues maneres: reutilització i reciclatge.

• Quina és el principal component químic del vidre?

El principal component del vidre és la sorra.

• Fes un esquema - resum (dissenya tu mateix/a el format més adequat) de diferents tipus de plàstic. Per cadascun indica les següents dades o informacions:

• Les sigles que el representen
• La composició química
• La fórmula o estructura del polímer i del monòmer
• Les propietats físico- químiques
• L’impacte ambiental: facilitat de reciclatge, degradabilitat,...
• Altres dades que creguis que són destacables

 

POLIURETÀ:

• El poliuretà és una resina que s’obté mitjançant la condensació de polièsters.
• Té una baixa densitat i és utilitzat com a aïllant tèrmic.
• Propietats: la resistència és la deformació per compressió mecànica. Es pot barrejar amb pigments. La seva formulació es basa en un baix número d’hidròxids combinats amb isocianats de baix contingut..
• Química del poliuretà: és en general una barreja de dos components:
• Poliol: és una barreja formulada. Es troba barrejat amb altres agents. L’aparença és viscosa i olor amonical.
• És un Isocianat prepolimeritzat. Alguns són molt viscosos i altres són fluids.
• S’obtenen tres tipus de productes: materials esponjosos i elàstics, materials espumosos durs i materials massissos amb elasticitat.

POLIETILÈ:

• És químicament el polímer més senzill i és una cadena de molècules d’etilè (C2H4).
• S’obté de la polimerització de l’etilé (de fórmula química CH2=CH2 i anomenat etè per la IUPAC).
• Es representa amb la seva unitat repetitiva (CH2-CH2)n.
• Propietats:
• És força barat.
• És un dels plàstics més comuns.
• És químicament inert.
• Aquest polímer pot ser produït per diferents reaccions de polimerització.
• És un polímer de cadena lineal no ramificada.
• L’abreviatura de polietilè comunament utilitzada és PE. Els polietilens poden classificar-se en:
• PEBD: Polietilè de Baixa Densitat (no és tòxic, és flexible, és lleuger, és transparent, és inert, és impermeable, té poca estabilitat dimensional i té un baix cost).
• PEAD: Polietilè d’Alta Densitat (resistent a baixes temperatures, alta resistència a la tensió, baixa densitat en comparació de metalls o altres materials, inerta, baixa reactivitat, no és tòxic, poca estabilitat dimensional).
• PELBD: Polietilè lineal de baixa densitat.
• UHWPE: Polietilè d’ultra pes molecular.
• PEX: Polietilè amb formació amb xarxa.

CLORUR DE VINIL:

• És anomenat PVC.
• És un polímer termoplàstic.
• Té una bona resistència elèctrica. En la indústria existeixen dos tipus:
• Rígid: per envassos, finestres, canonades...
• Flexible: cables, joguines, sabates, recobriments...
• És una resina sintètica.Estructura química del polietilè
• A les seves característiques es troben el seu gran contingut d’halògens. És dúctil i tenaç, presenta estabilitat dimensional i resistència ambiental.
• És reciclable per diversos mètodes.
• Problemàtica ambiental:
• el seu contingut de clor genera dioxines quan es sotmet a la incineració
• l’ús de clor en el procés de fabricació
• perill per la salut humana que suposa el seu ús en la construcció
• risc de contaminació dels aliments
• dificultat del seu reciclatge

NILÓ:

• És un polímer artificial que pertany al grup de les poliamides.
• Es genera per policondensació d’un diàcid amb una diamina. La quantitat d’àtoms de carboni a les cadenes de la amina i de l’àcid es pot indicar rere les inicials de poliamida.
• Les cadenes del niló estan formades per polímers de la fórmula general (..-NH-C(=O)-(CH2)n-C(=O)-NH-(CH2)m-...).
• Es genera per policondensació d’un diàcid amb una diamina. La quantitat d’àtoms de carboni a les cadenes de la amina i de l’àcid pot indicar rere les inicials de poliamida. El més conegut és el PA6.6. Per raons pràctiques s’utilitzen solucions de l’amina i de clorur de diàcid. Tipus:
• perló: es forma per l’obertura i posterior polimerització d’una lactama. Al niló les cadenes estan formades per polímers, i al perló les cadenes tenen seqüència.
• El niló és una fibra tèxtil elàstica i resistent. El niló també es pot utilitzar per moldejar.