Sensibilització i reflexió
Formació
Eines, estratègies i models
![]() |
|
ABELLÓ, L.; BOSCH, C.; MARTÍN, X.; NOVELLA, A.; PUIG, J.M. (2006). “Participació i escola democràtica” a Guix, n. 325, Barcelona: Graó.
ALEGRE, M.A.; COLLET, J. Els plans educatius d'entorn: debats, balanç i reptes. Fundació Jaume Bofill.Barcelona :Mediterrània
El plans educatius d’entorn són concebuts coma estratègia per aconseguir un major èxit acadèmic i social de tot l’alumnat, especialment d’aquell amb més dificultats per motius socioeconòmics, culturals i lingüístics.
Aquest informe repassa les opcions polítiques i metodològiques valorades en el debat previ al disseny dels plans educatius d’entorn. El treball s’inscriu en la reflexió i la seva relació amb les polítiques de distribució de la diversitat cultural a les escoles.
APPLE, M. & BEANE, J.A. (1999). Escuelas democráticas. Madrid: Morata
En aquest llibre, els autors han seleccionat quatre experiències del treball cotidià de professors i professores directament compromesos en pràctiques escolars innovadores, fent de la democràcia el seu estil de vida i el seu ideal. Totes les seves accions posen de manifest el poder de les persones per treballar en equip per superar les dificultats i aconseguir reptes creatius en educació.
AUBERT, A.; FLECHA, A.; GARCIA, C.; FLECHA, R. & RACIONERO, S. (2009). Aprendizaje dialógico en la sociedad de la información. Barcelona: Hipatia
Les concepcions d’aprenentatge hegemònic a les nostres aules i als nostres centres van ser elaborades en i per a les societats industrials que ja no existeixen. Avui sabem que l’aprenentatge dels nens i les nenes, del nois i les noies, depèn de totes les seves interaccions, de les que tenen a l’aula i de es que tenen a casa seva. Avui sabem que l’acord entre famílies i centres educatius és molt important i necessitem concepcions de l’aprenentatge que ajudin a coordinar les accions de professionals, familiars, entorns, comunitats i les pròpies de l’alumnat.
AUBERT, A.; DUQUE, E.; FISAS, M. & VALLS, R. (2004). Dialogar y transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI. Barcelona: Graó.
Aquest llibre recull les teories i les pràctiques que permeten superar la segregació educativa imperant en els últims anys i afrontar críticament els reptes de la societat de la informació. Les autores aporten noves orientacions per abordar els nous reptes: superació del fracàs escolar, prevenció de conflictes, millora de la convivència, qualitat per a totes i tots, derets educativus de la immigració i del poble gitano i igualtat de diferències de tots els gèneres i cultures.
CANALS, R. (2005). Els valors democràtics a través del diàleg i la participació
COMISSIÓ EUROPEA. La educación para la ciudadanía en el contexto escolar europeo. Brussel·les-Madrid: Eurydice, 2005.
CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA. Per a l’associacionisme juvenil. Per una democràcia participativa.186 propostes. Col·lecció Xarxa jove 2, 2002.

Departament d'Educació (2006). Caixa d’Eines, núm. 5. El pla educatiu d'entorn.
Departament d'Educació. Pla per a la Llengua i la cohesió Social. Educació i immigració
Annex 3. Plans educatius d'Entorn
DD.AA. “El aprendizaje-servicio” a Cuadernos de Pedagogía, n. 357, 2006
DD.AA. “Experiències d’aprenentatge-servei” a Perspectiva escolar, n. 315, 2007.
DDAA. (2004). “Comunidades de Aprendizaje”. Aula de Innovación Educativa, nº 131, pp. 27-68. Barcelona: Graó.

ELBOJ, C.; PUIGDELLÍVOL, I.; SOLER, M. & VALLS, R. (2002). Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación. Barcelona: Graó
Aquest llibre presenta una alternativa que ja s’està portant a terme a diferents centres en els que les famílies, el professorat i l’entorn social dialoguen, treballen conjuntament i transformen els centres educatius, des de l’horari fins l’aula, per a que tot l’alumnat tingui èxit en els seus estudis.
FLECHA, R. (1997). Compartiendo palabras. El aprendizaje de las personas adultas a través del diálogo. Barcelona: Paidós
L’autor relata com colectius no universitaris aprenen a gaudir de la lectura de les millors obres de la literatura universal. A la introducció del llibre, s’expliquen les teories socials que fonamenten aquesta experiència de comunicació humana, afectivitat i superació de la exclusió acadèmica a través de la creació d’espais que fan possible la participació d’aquests colectius.
FLECHA, R. & GARCÍA, C. (2007). “Comunidades de aprendizaje” a Merino, A. & Plana, J. (Coord.) La ciudad educa. Aportaciones para una política educativa local. pp. 307-318. Barcelona: Ediciones del Serbal
FREIRE, P. (1997). A la sombra de este árbol. Barcelona: El Roure Ciència
El principal autor mundial en educació, planteja en aquest llibre els temes més actuals de les ciències socials (dialogicitat, transformació, superació del fatalisme, reflexivitat). Una lectura imprescindible per aprofundir sobre molts aspectes de fons que tenen a veure amb la participació i amb la no participació.
FUNDACIÓ PERE TARRÉS (2007). Recerca-acció sobre la participació juvenil als centres de secundària de Catalunya. Síntesi de resultats.
GONZÁLEZ, N.; CANALS, R. El paper dels alumnes en les centres educatius i les competències lingüístiques.
GORDÓ AUBARELL, Gené. (2010). Centros educativos: ¿Islas o nodos?. Barcelona: Graó.
Ens proposa avançar en un model organitzatiu que traslladi l’acció educativa dels centres a la xarxa educativa i entengui els centres educatius com a organitzacions-xarxa, erigint-se el node com a element bàsic d’una estructura d’abast més gran, la xarxa educativa
GRICCSO (2004) Competències lingüístiques i participació.

JOHNSON, D. i altres. El aprendizaje cooperativo en el aula. Buenos Aires: Paidós, 1999.
Aquest llibre publicat en anglès al 1994, exposa de forma sintènica i clara el concepte d’aprenentage cooperatiu i la seva posada en pràctica a les aules. Dirigit expressament al professorat, repassa les diferents actuacions docents : decisions prèvies ( objectius, creació d’equips, disposició de l’aula i assignació de rols), la classe cooperativa ( explicació, interdependència positiva i supervisió d’alumnat) i activitats posteriors ( avaluació i reflexió de l’equip).
LE GAL, J. Los derechos del niño en la escuela. Barcelona: Graó, 2005.
Els infants es converteixen en ciutadans i ciutadanes a través de l’exercici de la ciutadania. Amb una llarga experiènca com a educador, formador, investigador i responsable del Moviment Freinet, Jean Le Gal proposa elements útils i adequats per l’establiment d’una educació per la ciutadania a l’escola a través d’una particpació activa i responsable dels alumnes : assemblees de classe, consell escolar, organització de les responsabilitats, procediments particpatius, normes de vida i disciplina educativa.
MAJÓ CLAVELL, M. Els plans educatius d'entorn, una xarxa, a Catalunya de complicitats socioeducatives. [Llicència d’estudis retribuïda curs 2005-2006].

MARTÍN GARCÍA X.; PUIG ROVIRA, J.M. Les set competències per educar en valors. Barcelona: Graó, 2007.
Aquest llibre presenta un conjunt de competències personals i professionals per educar en valors i, sobretot, ofereix un seguit d’exercicis per entrenar-les. Per educar en valors cal certa desimboltura en 7 competències : ser un mateix, reconèixer l’altre, facilitar el diàleg, regular la participació, treballar en equip, fer escola i treballa en xarxa.
MARTÍN, X.; RUBIO, l. Experiències d’aprenentatge-servei. Barcelona: Octaedro, 2006

PERRENOUD, P. Diez nuevas competencias para enseñar. Barcelona: Graó, 2004.
Aquest llibre és un referent coherent, argumentat i orientat cap al futur, tot i que, és una guia destinada al professorat de primària i secundària que cerca comprendre cap a on es dirigeix l’ofici d’ensenyar.
PUIG, J.M., BATLLE, R., BOSCH, C., PALOS, J. (2006). Aprenentatge servei. Educar per a la ciutadania. Fundació Jaume Bofill, Octaedro, Barcelona.

PUIG, J.M.; MARTÍN, X.; ESCARDÍBUL, S.; NOVELLA, A. Cómo fomentar la participación en la escuela. Barcelona: Graó, 2000.
La participació de l’alumnat a la vida de l’escola és un dels pilars de la formació humana i al mateix temps una contribució insubstituïble a favor d’una escola oberta i democràtica. A través de la participació es poden treballar actituds i valors com la convivència, l’autonomia, la cooperació i el sentit de la justícia o el diàleg.

PUJOLÀS, P. Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Vic: Eumo, 2003.
Durant els darrer anys l’escola inclusiva ha estat el model escolar pensat i dissenyat per tots aquells que creuen en una escola per a tothom, amb atenció a la diversitat i una veritable igualtat d’oportunitats.

QUINQUER, D. “Hablar entre iguales” a Aula de Innovación Educativa, n. 159, Barcelona, 2007.
http://en.scientificcommons.org/24008523
SÁNCHEZ AROCA, M. (1999). “La Verneda Sant Martí: A school where people dare to dream”. Harvard Educational Review, vol. 69, nº3. pp. 320-335. Cambridge: Harvard University.
En aquest article l’autora descriu la filosofia, les activitats i els resultats de l’escola de persones adultes La Verneda-Sant Martí. El projecte d’aquesta escola és excepcional pel nivell de participació de les persones adultes i pel procés democràtic en el que els participants (alumnes), els mestres, els voluntaris i els membres de la comunitat participen en la presa de decions de qualsevol aspecte del projecte. És la única experiència espanyola que ha estat publicat a la revista de més nivell científic internacional.
SUBIRATS, J.; ALBAIGÉS, B (2006). Educació i comunitat. Reflexions a l'entorn del treball integrat dels agents educatius. Fundació Jaume Bofill. [Finestra Oberta 48]
TAPIA, M.N. La pràctica solidària com a pedagogia de la ciutadania activa. Fundació Jaume Bofill. [Debats d'Educació, 6]. Barcelona, 2005.
TONUCCI, F. “La contribució dels infants al desenvolupament de la comunitat” a Perspectiva escolar, Extraordinari d’estiu 2006. Rosa Sensat.
VALLS, R. (2000). Comunidades de Aprendizaje. Una práctica educativa de aprendizaje dialógico para la sociedad de la información. Departamento de Teoría e Historia de la Educación de la Universitat de Barcelona.
ACHA, C. “L’educació per a la ciutadania a través del diàleg i la participació a l'aula ”. A: Perspectiva escolar (2006). Barcelona.
Article de Carme Acha sobre del projecte d'Educació per a la ciutadania del Escola Sant Miquel de Cornellà de Llobregat.
Ajuntament de Lleida. Plenari dels Infants.
Òrgan consultiu, participatiu i de representació de la població infantil i adolescent de la ciutat de Lleida, creat pel seu Ajuntament, dins l'àmbit competencial de l'Institut Municipal d'Educació.
Audiència Pública als nois i noies de Barcelona. Barcelona diàleg. Propostes per a una ciutadania intercultural. Curs 2008-2009.
L’Audiència Pública als nois i noies de Barcelona és una forma de participació a través de la qual l’alumnat –de 6è de primària, secundària o batxillerat– fa propostes a l’Administració municipal. D’aquesta manera, la ciutat dóna veu i participació als ciutadans i ciutadanes més joves i els permet educar-se en la pràctica de la participació cívica.
Departament d'Educació. Pla educatiu d'entorn (2006).
Vídeo institucional presentació del projecte de Pans Educatius d'Entorn. Explica set experiències educatives d'acord a set blocs d'actuació.
Diputació de Barcelona. Xarxa de projectes de participació infantil.
Són projectes adreçats a nois i noies, que mobilitzen a diferents agents de l'entorn municipal: escola, família, ajuntament, entitats.
El clima de centre i l’educació per a la ciutadania. Escola Joan Miró de Barcelona
El projecte de ciutadania es composa de diferents activitats destinades a proporcionar valors que afavoreixin la convivència i la participació dintre de la societat; fer dels alumnes ciutadans democràtics participatius i responsables. En aquest vídeo trobem un resum de les activitats que es realitzen en l'Escola Joan Miró al llarg del curs per assolir aquest objectiu.
El parlament verd. Institut PEGUERA. Manresa
FERNÁNDEZ, E. Històries de migració. Sant Adirà 1960-1975
En el marc del Programa d’Educació per a la Ciutadania del Departament d’Educació, a
l’Institut M. Vázquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs s'ha realitzat un treball de recuperació de la memòria històrica a partir de l’ús de fonts orals. L’alumnat de 3r d’ESO va recollir i analitzar històries de migració protagonitzades per persones que van arribar a Sant Adrià, des de diferents llocs de l’estat espanyol, en el període 1960-1975.
Projecte Obrim l’escola a l’entorn. Escola Guillem Isarn de La Fulliola. Lleida
Treball cooperatiu. Escola Can Puig. Banyoles. Aquest vídeo mostra en què consisteix el treball cooperatiu i com promoure la cooperació, el respecte mutu, la responsabilitat i l’augment de l’autoestima dels alumnes. Els alumnes treballen en grup i el treball en equip promou la corresponsabilitat.
Tercer Congrés Educació i Entorn.
El Departament d’Educació, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell van organitzar els dies 25, 26 i 27 de maig de 2006, el 3r Congrés “Educació i Entorn”, que es va celebrar a la Seu d’Urgell.
En el Congrés es va reflexionar sobre l'educació dels nostres infants i joves, que cada vegada està més condicionada pel temps fora escola i, sobretot, per la interacció entre el que es fa en l'educació dita "formal" i el que l'infant o el jove es troba en els espais de lleure, en les activitats tradicionalment anomenades "extraescolars"...; en definitiva, en el temps de l’educació "no formal".
Consistori infantil de Vic. Experiència presentada en el Tercer Congrés Educació i Entorn a La Seu d'Urgell el maig de 2006
El Departament d'Educació té aquesta oferta formativa:
• Estratègies per educar a la participació,15h
• Projectes d’aprenentatge-servei, 15h
• Sensibilització per construir una Comunitat d’Aprenentatge, 30h
• Dinàmiques de transformació per construir una Comunitat d’Aprenentatge, 30h
Activitats didàctiques del Parlament de Catalunya
Entitats juvenils que promouen la formació en i per a la participació dels estudiants
Bonàs Solà, Meritxell. Nous diàlegs de complicitats ciutadanes. Estratègies d'acció artística comunitària entre l'escola i el seu entorn.
Brussosa Bassas, Joan. Aprenentatge Servei en l’educació secundària. Aplicacions d’APS en el treball de recerca de batxillerat.
Codina Perich, Maria Àngels. L’educació democràtica, el civisme, la construcció de la convivència i l’autogestió del treball. L’assemblea d’aula.
Gordó Aubarell, G. Gestió del coneixement i aprenentatge en xarxa “ centres educatius com a organitzacions –xarxa” “ plans educatius d’entorn : una oportunitat d’aprenentatge en xarxa.
Majó Clavell, M. Els plans educatius d’entorn, una xarxa, a Catalunya de complicitats socioeducatives.
Experiència de formació en participació de l’entitat AVALOT. Projecte “Construïm la democràcia”.
Aquesta experiència està adreçada a l’alumnat de batxillerat i cicles formatius. Fomenta la reflexió sobre el sistema democràtic representatiu en contraposició al sistema democràtic participatiu i sobre la importància de les accions dels joves per fer canviar el seu entorn i el seu país.
Experiència de formació en participació de la FUNDACIÓ JOSEP QUEROL.
Aquesta experiència està adreçada a l’alumnat de la ESO i de batxillerat. Planteja tres tipus d’activitats en les que es treballen el compromís, la participació i l’educació en valors: Treball cooperatiu, Presa de decisions, Formació de delegats i delegades.
Fitxes i recursos elaborats per a la participació de l'alumnat:
![]()
Acollida i acompanyament dels nous alumnes
Aquesta activitat ha de ser realitzada en el marc de la tutoria. L’objectiu és preparar l’acollida i l’acompanyament dels nous companys i companyes de 1r d’ESO
Activitat en la que es treballa què és una assemblea, per a què serveix i com s’organitza.
Activitat adreçada a que l’alumnat aprengui a fer una bona autoavaluació del seu treball incorporant propostes d’actuació per millorar.
![]()
Elecció del delegat o delegada
Activitat que ajuda a reflexionar sobre els aspectes a tenir en compte a l’hora de triar un delegat/da.
Activitats encaminades a induir la reflexió sobre allò que és col·lectiu i sobre la presa de consciència de la participació de l’entorn.
![]()
Enquesta d’opinió sobre la participació al nostre centre
Enquesta d’opinió adreçada a l’alumnat per conèixer què en pensen sobre la participació a l’aula, al centre i a l’entorn.
![]()
Què és i com posar en marxa un projecte d’Aprenentatge de Servei
Activitat adreçada a explicar què és i quines són les característiques de l’Aprenentatge Servei, quins agents hi participen, quins són els àmbits d’actuació i les fases que cal seguir per posar en marxa un projecte d’Aprenentatge Servei.
El treball cooperatiu és una estratègia didàctica que afavoreix la construcció dels coneixements a l’aula i l’adquisició de competències comunicatives i habilitats socials mitjançant la participació activa de l’alumnat. La cooperació optimitza l’aprenentatge propi i el dels altres, estimula la reflexió, l’esperit crític i la capacitat de resoldre situacions diverses entre iguals.
Projectes escolars europeus, internacionals. Coménius (Programa Sòcrates, UE). Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional.
Comunitats d’Aprenentatge:
Proyecto Atlántida. "Ciudadanía comunitaria y democrática"