 |
|
 |
Valors i actituds /Educació Antiracista
Sensibilització i reflexió
Sensibilització i reflexió
Aguado, T. (2006). Racismo, adolescencia e inmigración. Imágenes y experiencias del racismo en adolescentes y jóvenes.El treball inicialment ha consistit en la realització d'una sèrie d'entrevistes a adolescents d'entre 12 i 18 anys. En total s'han realitzat 20 entrevistes, sent alguna d'elles grupals. Madrid: FETE-UGT y MTAS.
Álvarez, J.L. (2007) Educación intercultural e inmigración. Madrid: Biblioteca Nueva.
Propostes pràctiques per a dur a terme l’educació intercultural a un centre educatiu.
Badia, X. (2008). Drets humans, educació i racisme. Perspectiva escolar, núm. 327, setembre, pp. 11 – 16.
Des
de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans s’exposen
mesures preventives perquè el fenomen del racisme sigui cada cop més
difícil de produir-se i també idees per assegurar una sòlida relació
entre educació i lluita contra el racisme.
Besalú, X. i Climent, T.(2004). Construint identitats. Espais i processos de socialització dels joves d'origen immigrant. Barcelona: Mediterrània; Fundació Jaume Bofill.
Recull
les conclusions de les recerques, amb el denominador comú de la
socialització dels joves d'origen immigrat, que es van presentar a Reus
el novembre del 2002 i que inclou també els dos documents elaborats
pels relators de les dues sessions en què va consistir.
Bessis S. i Martin Gema (2010) Mujer y familia en las sociedades árabes actuales. Barcelona: Bellaterra
Aquesta
obra, escrita per diversos autors, coordinats per dues sociòlogues i
investigadores de la condició de la dona en el món àrab, posa de
manifest el tòpic del paradigma immutable patriarcal en l'estructura
social dels països àrabs. Aquests presenten, certament a ritme molt
divers, profundes transformacions que estan alterant els paradigmes
tradicionals i patriarcals.
Blanchard, P. i altres (2008). La llei de l’embut. Perspectiva escolar, núm. 327, setembre, pp 17 – 19.
L’article,
escrit des de la perspectiva del món de l’esport, explica que els
insults racistes per part dels espectadors en els camps ja no són
tolerats per les autoritats del futbol i defensa que la severitat
respecte a les injúries racsites en el futbol hauria de ser aplicada
també en altres casos.
BUXARRAIS, M. L'interculturalisme en el currículum. El racisme. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1991.
Proposta didàctica per a treballar el racisme emmarcat dins el tema més
genera acompanyades d'indicacions i recomanacions així com
d'explicacions sobre les tècniques que hi ha nterculturalisme. Les
activitats estan pensades per als cursos de l'ESO i van apareixen.
Caninas, J. i Carbonell, F. (2008). Educació i conflictes interculturals. Vic: Eumo: Fundació Jaume Bofill.
Aquesta guia parteix del convenciment, gens retòric, que els conflictes
ètics interculturals que es donen als centres educatius són una gran
oportunitat per al diàleg crític amb les pròpies conviccions, per a
l'aprenentatge de la convivència i per a la comprensió del món que ens
ha tocat de viure.
Carbonell, F.(2006). L'Omar i l'Aixa. Vic: Eumo: Fundació Jaume Bofill.
Aproximació als components culturals i socials bàsics que els educadors
han de conèixer ja que influeixen en el procés de socialització dels
infants i joves de famílies immigrades, en aquest cas d'origen marroquí.
Carbonell, F.(2007). Vinguts del centre del món. Vic: Eumo: Fundació Jaume Bofill.
L'autor exposa el procés de socialització a Catalunya dels infants i
joves de famílies d'origen xinès i presenta el llibre com una eina
adreçada als educadors, amb la intenció de facilitar-los un major
coneixement d'aquest infants i joves, i de les seves famílies.
Centre UNESCOCAT (2009). Guia de Recursos sobre diversitat religiosa i de conviccions. Barcelona: UNESCOCAT.
S’ofereixen
informacions sobre els materials relacionats amb la diversitat
religiosa que es poden trobar al mercat. És el resultat del treball
d’experts en ciències de la religió, teòlegs, educadors i de la comissió
d’ensenyament de l’Associació UNESCO per al diàleg Intereligiós
(AUDIR).
Centre UNESCOCAT (2010). Les tradicions religioses en els llibres de text. Barcelona: UNESCOCAT.
Publicació
que han fet conjuntament l'AUDIR i Unescocat sobre el tractament de la
diversitat religiosa en els llibres de text . L'estudi pretén oferir
criteris i procediments que ajudin a millorar el tractament de les
diverses creences i conviccions en els manuals d'ensenyament que tracten
específicament la diversitat religiosa, va especialment adreçat als
editors i als autors d'altres publicacions i recull les principals
orientacions internacionals sobre el particular.
Comas, M i altres.(2008). Identitats. Vic: Eumo: Fundació Jaume Bofill, 2008.
Aquest llibre explora les trajectòries d'incorporació social dels fills
i filles de famílies de la «nova» migració, centrant-se en la
construcció de la seva identitat des d'una òptica educativa. Parteix
d'una sèrie de retalls de vida que il·lustren la diversitat de
situacions amb què es troben aquests joves. El llibre inclou tant una
vessant pragmàtica com altres que pretenen informar o ajudar a la
reflexió i la formació del professorat que conviu amb aquests infants i
joves.
Essomba, M. A.(2003). Construir la escuela intercultural. Barcelona: Graó.
El repte que planteja aconseguir una plena integració de les persones
immigrades continua donant que pensar, proposar i experimentar. Sembla
lògic que la majoria de reflexions i propostes sorgeixin des de i per
al sistema educatiu, ara per ara, potser l'espai social més òptim per a
desenvolupar un treball en aquest sentit.
Essomba, M. A.(2007). Tot un Món. Vic: Eumo: Fundació Jaume Bofill.
Proposta per treballar a l'aula el fenomen de la immigració, la qual es
complementa amb una selecció de reportatges del programa homònim de
Televisió de Catalunya. El material s'estructura en 2 parts: una part
adreçada al professorat amb informació sobre l'encaix de les propostes
didàctiques en el currículum escolar, orientacions i informació
complementària; una 2a part amb activitats per a l'alumnat.
Essomba, M. A. i altres autors (2008). Educació antiracista, més que mai. Barcelona: Rosa Sensat.
Essomba, M.A. (2008). Quan el racisme truca a la porta. Perspectiva escolar, núm. 327, setembre, pp. 2-10.
Marc
teòric sobre els mecanismes i les dinàmiques que condueixen a la
discriminació i al racisme i estratègies per eradicar-los en i a partir
de l’educació.
Generalitat de Catalunya (2010). Guia per a la gestió de la llibertat religiosa en els centres educatius.La guia ofereix uns principis d’actuació que poden servir per orientar en diversos moments les qüestions relacionades amb la diversitat religiosa. Recull també la legislació més rellevant en la matèria, i revisa sintèticament els trets més rellevants de les confessions religioses del país. A més, compta amb un apartat de recomanacions específiques que aborden les qüestions que amb més freqüència requereixen una correcta gestió de la pluralitat.
Henao,
CL. L. (2008). Vivències i percepcions entorn del tema de la
discriminació i el racisme. Perspectiva escolar, núm. 327, setembre, pp
20 – 28.L’article recull els testimonis d’un grup de famílies i alumnat d’entre onze i quinze anys, d’origen llatinoamericà, que han arribat a Barcelona en l’última dècada, sobre situacions de discriminació i racisme experimentades en la societat de destí.
Informe “Racismo, Adolescencia e Inmigración” (2006)
Estudi
sobre les percepcions i vivències que joves i adolescents,
principalment immigrants, tenen sobre experiències de discriminació i
racisme en el seu entorn immediat. Realitzat pel Grup INTER de la
Facultat d’Educació de la Universitat Nacional de Educació a Distancia
(UNED) i dirigit per FETE-UGT.
Lamrabet, Asma i Carbonell, F (2009). El vel a l’escola. Girona: Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social.
Anàlisis del significat del vel per a les dones que el porten.
Lluch, X. (1999). Plural, educació intercultural 12/16. València: Tàndem.
Propostes pràctiques per treballar la interculturalitat a secundària.
Viatjar a altres cultures pot ser una bona manera de reconèixer els
altres i de reconèixer-se un mateix com a part d´un col·lectiu, d´un
poble.
Moreras, J. (2008). Simbologies en l'espai públic. Els debats sobre l'ús del hijab a Europa. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.Es presenta la diversitat d’opcions que es donen respecte d’aquests usos vestimentaris i la disparitat d’interpretacions que d’ells en fan les societats europees. També vol avançar-se al debat, suggerint una sèrie de propostes que permetin establir-ne bases.
Pallarés, V. (2008). Alumnat nouvingut, inclusió i racisme. Perspectiva escolar, núm. 327, setembre, pp. 29 – 36.
L’arribada
d’una nena a segon de primària a una escola de Vic procedent del nord
del Marroc serveix d’exemple per posar de manifest una de les realitats
que hi ha a les nostres escoles: la de nens i nenes que han vingut
d’altres països i arriben quan el curs ja ha començat.
Prouracisme.orgUn
espai d’acció antiracista. Un espai que ofereix informació sobre els
temes relacionats amb el respecte als drets humans, la lluita per la
igualtat de drets i oportunitats i la no-discriminació. Una plataforma
de difusió de les activitats, accions i campanyes que fomenten
l’antiracisme als diferents àmbits de la societat (educatiu; polític;
social; laboral; etc.). Puig J. Mª. ¿Por qué las personas buenas hacen cosas malas?
La
intenció de l’article és reflexionar dels motius del perquè els sers
humans som vulnerables i que ha de fer l’educació en valors per a
compensar aquesta vulnerabilitat en una societat plural i
multicultural.
Sales, A. (1997). Programas de educación intercultural. Bilbao: Desclée.
Teun A. V. (2005). Racismo, discurso y libros de texto. La cobertura de la inmigración en los libros españoles. BUENOS AIRES, Underground nerds editora, pp. 15-37.
Anàlisis d’algunes propietats de la reproducció discursiva del racisme en els llibres de text.
Unescocat: declaració universal sobre diversitat cultural
La
Declaració Universal de la UNESCO sobre Diversitat Cultural, aprovada
per unanimitat pels 185 estats membres representats en la reunió de la
Conferència General l’any 2001. Per primera vegada, la comunitat
internacional s’ha dotat d’un instrument normatiu de gran abast per
afermar la convicció que el respecte de la diversitat de les cultures i
el diàleg intercultural constitueixen una de les millors garanties de
desenvolupament i de pau.
Vilella, X. (2007) Matemáticas para todos. Enseñar en un aula multicultural. Barcelona: Horsori.
La primera part del llibre es dedica a la discussió i a l'anàlisi dels
problemes en l'aula de matemàtiques. En la segona part, es presenten
idees noves, estratègies per a ser utilitzades pel professorat, basades
a deixar de costat el model deficitari i passar al desafiament, al
repte matemàtic mitjançant activitats riques per a tots.
VIVES, N. (2009). Racisme als centres educatius. Vic: Eumo: Fundació Jaume Bofill.
L'enfocament de la guia parteix del supòsit que el racisme existeix i
que cal combatre'l. Ensenyants i centres hem de treballar per la
igualtat en totes les dimensions de manera transversal des de tots els
aspectes de la pràctica educativa, i no solament amb activitats
aïllades, sense defugir els problemes i les contradiccions, sense
renunciar als valors bàsics, i buscant la màxima coherència entre
discurs i pràctica.
Caixa d’Eines núm. 1, (especialment l’article d'en J. Subirats “Escola i entorn”)
Caixa d’Eines núm. 3, (especialment l’article “La participació de les famílies en un centre acollidor”
Caixa d’Eines núm. 7: La Cultura Gitana al Centre Educatiu.
Caixa d’Eines núm. 8: Cap a un currículum més inclusiu.
Caixa d’Eines núm. 9: Cap a un currículum més inclusiu.
Programa Entre línies de TV·: Joves del poble gitano s'obren pas a la Universitat.
Centro Inter. Racismo, adolescencia e inmigración. Imágenes y experiencia del racismo en adolescentes y jóvenes. Madrid: FETE-UGT y MTAS, 2006.
Curtmetratges:
- Anti-Bullying ad (50’’)
- El viaje de Said (9’36’’)
- Proverbio chino (10’)
- Chino (8’ 42’’)
- Strangers (7’)
- Salomon (20’)
- Ni fàcil ni difícil ( el tenen als CRP) (45’)
- Hiyab. (8’)
Unión romaní. Unión del pueblo gitano La Convivencia en los Centros Educativos. Módulo 2: Convivencia en la Interculturalidad. Zaragoza: Departamento de Educación, Cultura y Deporte, Gobierno de Aragón. Mossos d'esquadra: Guia pràctica per a la Comunitat educativa : racisme i xenofòbia.
Aproximació a l’anàlisi dels materials didàctics des d’una perspectiva d’educació antiracista.
Bones pràctiques
El projecte d'intercanvi escolar És una iniciativa que té per objectiu potenciar els intercanvis escolars (epistolars, telemàtics, presencials…) entre alumnes de centres educatius del domini lingüístic del català i l'occità.
Connectant MonsConectant Mons és un espai educatiu alternatiu que es desenvolupa a través d’una plataforma on-line, que promou la participació i l’intercanvi entre estudiants de diferents realitats culturals; a partir d’un tema d’actualitat. El seu objectiu és iniciar processos de treballs cooperatius, participatius i democràtics a través de les noves tecnologies. L’activitat es dirigeix a alumnat de Primària y Secundària.
Les Escoles Associades a la UNESCODes de l’any 2005, les escoles catalanes, actualment prop de 70, es van constituir en associació amb entitat jurídica pròpia, la XEAUC. Unescocat els ofereix el seu suport tècnic i les convida a participar en els projectes educatius que organitza el departament d’educació d’Unescocat.
Red e-Culturas. La Interculturalidad en la EducaciónProjecte basat en el treball conjunt on-line entre alumnes de diferents països d’un tema del currículum.
Projecte DiversiTAC: Institut Ferrer i Guàrdia de Sant Joan d’Espí: L'experiència es va dur a terme a l'Institut Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí, on van seguir el projecte DiversiTAC de forma interdisciplinar en diferents àrees.
Gestió aula Efectiva a Sant Cosme: Davant la falta d’interès pels aprenentatges i les males conductes, al Escola Sant Cosme es van plantejar que l’equip professorat rebés una formació relacionada amb la gestió de l’aula, la qual consisteix en organitzar l’espai, el lloc i el temps donant especial importància en l’ensenyament del comportament adequat a l’aula perquè els aprenentatges es donin d’una forma eficaç.
Escola Aldric de Cassà de la Selva: S’inicia el projecte intercultural “Nens d’arreu” amb l’objectiu de potenciar el respecte i coneixement mutu entre cultures i acollir a l’alumnat nouvingut.
De tothom, de cadascú. Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.Reportatge documental realitzat per l’alumnat de l’Aula d’Acollida de l’Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada que mostra la interacció entre protagonistes de diferents onades migratòries a la localitat. El mosaic que resulta ens fa veure que tenim més coses en comú del que pensàvem i que Pequín no és tant lluny de Sevilla com crèiem.
Edició dels contes del concurs Mar de paraules:L’any 2008 va ser escollit per la Unió Europea com a l'Any Europeu del Diàleg Intercultural. En aquest marc i, conjuntament amb l’Institut Europeu de la Mediterrània, vam convocar el concurs de contes breus anomenat Un mar de paraules adreçat a tot l'alumnat d’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional. Es van publicar on-line dels 27 finalistes.
DiversaCAT: l’edició de documentals. Amics de l'UNESCO.Edició de documentals realitzats per alumnes de centres de primària i de secundària on es mostren alguns aspectes de la riquesa de la diversitat cultural del barri on està ubicat el centre escolar i explicat a través del llenguatge audiovisual. Els alumnes i les alumnes són els gestors de les diferents tasques que es deriven del projecte.
El "Concurs de podcasts - Contes del Món" El concurs vol contribuir al coneixement de les realitats socials d’aquestes cultures, en especial dels països en vies de desenvolupament segons l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH), a la potenciació de la tolerància entre qui llegeixin o escoltin els relats i, alhora, ajudar-nos a fer descobrir les semblances i diferències entre totes les persones que compartim la Terra.
Formació
Educació Intercultural: Fonaments teòrics i aplicació pràctica en el centre educatiu.
Curs telemàtic adreçat a docents de primària i secundària. Té una doble finalitat, amb la clara intenció d’esdevenir una eina útil no només per a la reflexió sinó també per a la pràctica educativa quotidiana: per una banda, vol introduir el professorat en la perspectiva intercultural i en la seva aplicació educativa, a partir de l’anàlisi crítica de la nostra realitat social, entesa des de la complexitat. I d’altra banda, proposa l’elaboració d’un projecte final d’intervenció educativa o d’anàlisi i proposta de millora en l’organització escolar, des de la perspectiva de l’educació intercultural, a partir dels continguts treballats i de l’anàlisi de la realitat immediata del centre/aula.
Màster d’educació intercultural UAB
Maleta Pedagògica, un equipatge per a la interculturalitat. Fundació Surt.
Presentació de conceptes bàsics sobre l’Educació Intercultural. Té com a
objectius promoure l'educació intercultural i la millora de
competències interculturals i d'equitat de gènere dels i les
professionals de la docència. Es pretén amb aquest material contribuir
per fomentar la cohesió social, l'equitat de gènere i el respecte pels
drets humans en l'àmbit educatiu, en un context de diversitat cultural.
Eines, estratègies i models
Interculturalitat
als centres des de les àrees del currículum: Inserir la
interculturalitat en totes i cadascuna de les àrees curriculars.
Orientacions
didàctiques i materials per a un desenvolupament intercultural del
currículum a les següents àrees: Educació per a la ciutadania, Llengua
catalana, Treball de síntesis, Producció artística contemporània,
Matemàtiques, Ciències Naturals i Ciències Socials.
Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania
Associació e-kre@. Associació
sense ànim de lucre constituïda per persones que provenen de diferents
cultures i diferents àmbits professionals. De forma interdisciplinària
treballen en iniciatives per a la inclusió social, l’educació i la
cultura, promovent la utilització de les noves tecnologies.
Centre de recursos d’educació per al desenvolupament de la FCONGD. Trobareu recursos, materials didàctics i idees per treballar amb infants, joves i adults al voltant de la interculturalitat.
Drac màgic. Fitxes didàctiques per treballar pel·lícules relacionades amb educació en valors.
Edualter La interculturalitat a través dels mitjans audiovisuals.
CAREI: Centro aragonés de recursos para la educación intercultural
Educació Intercultural coneixement d'altres cultures i països.
Aules de cinema i drets humans. Les
Aules de Cinema i Drets Humans de ZINHEZBA (Cinema-Educació-Pau) neixen
de la necessitat d'algunes escoles i instituts que s'interessen pel
Cinema com una eina de reflexió i sensibilització social que permet
treballar amb infants i joves per afavorir els espais de diàleg,
fomentar el sentit crític i prendre consciència de diferents realitats
socials que vulneren els Drets Humans. La guia didàctica que acompanya
els curtmetratges, permet al professorat aprofundir en la temàtica des
de diferents vessants.
Materials didàctics que tenen per objectiu conèixer el procés de pau dut a terme en aquest país africà i reflexionar sobre la resolució pacífica dels conflictes i la construcció de pau a través del testimoni de joves desmobilitzats de la guerra civil de Burundi.
S’adrecen a l’alumnat de 3r i 4rt d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat.
Amb el suport de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Propostes didàctiques per conèixer el Poble Inuit
Filoètica..Web de materials i recursos de Filosofia i Ètica per a la reflexió.
Les migracions humanes. Propostes didàctiques per treballar l’immigració en totes les àrees del currículum.
Les religions al món: Unitat didàctica multimèdia interactiva. Lluch, X. Plural, educació intercultural 12/16. València: Tàndem, 1999
Museu d’història de la immigració de Catalunya. Acull
el projecte que comprèn una sala d’exposicions temporals i el Centre de
documentació del MhiC que es gestiona com un centre de recursos atenent
les consultes via e-mail. Així mateix l’espai expositiu té una
programació anual que treballa la temàtica migratòria i de diàleg
intercultural tanmateix el MhiC realitza activitats associades a les
mostres i activitats educatives.
Projecte d'educació antiracista "Construint ponts". Amb
motiu de l'Any Internacional de la Reconciliació (2009) la Xarxa
d'Escoles Associades, l'Associació de Mestres Rosa Sensat i Unescocat
van dur a terme un projecte educatiu per aprofundir en el tractament de
les diferències que es fan a la societat ja sigui per racisme o per
altres discriminacions, i dotar el professorat d’eines que els permetin
treballar aquest tema a l'aula amb metodologies participatives.
Prou racisme. Prouracisme.org és un espai web d’acció antiracista. Un espai que ofereix informació
sobre els temes relacionats amb el respecte als drets humans, la lluita
per la igualtat de drets i oportunitats i la no-discriminació. Una
plataforma de difusió de les activitats, accions i campanyes que
fomenten l’antiracisme als diferents àmbits de la societat (educatiu,
polític, social, laboral etc.).
Sos Racisme Catalunya. SOS Racisme Catalunya és una associació no governamental que lluita des del 1989 en defensa dels drets humans des de l’acció
antiracista. A més, pretén difondre el discurs antiracista a Catalunya
com un element més en la lluita en defensa dels drets humans.
UNESCOCAT. Guia de recursos sobre interculturalitat. 2004.
Programa Escolta’m: El
projecte proposa personalitzar l’escola amb un pla d’intervenció
educativa que estableixi una vinculació educativa positiva entre el
tutor i l’alumne. És un suport als centres educatius, en l’àmbit de
l’acció tutorial, per a una millora de la cohesió social i de
l’aprenentatge. El projecte es concreta en les sessions de tutoria
personalitzada, l’Aula petita i en les reunions dels equips de tutoria.
Qui no té un familiar que no ha emigrat?. Material per treballar amb l’alumnat el seu origen per tal de comprendre que l’emigració és un fenomen generalitzat.
Racisme o diàleg. Unitat
de treball adreçada al primer cicle de primària. Planteja activitats
per dur a terme davant dues situacions: si s'ha produït algun conflicte
racista i si no s'ha produït.
Una guia per parlar sobre racisme: Racisme què és i com s’enfronta. La
Guia s'articula al voltant de diverses preguntes que són claus per
entendre i afrontar el racisme com a fenomen social. S'estructura en
cinc mòduls que intenten respondre aquestes qüestions, però que sobretot
intenten afavorir processos d'anàlisi, reflexió i, perquè les persones
usuàries busquin les seves pròpies preguntes i respostes. Destinat per a
alumnat de CS de primària i secundària.
DiversiTAC. Els
projecte DiversiTAC ofereix materials per a la secundària oberts a
tothom, que pretenen treballar de forma col·laborativa tres eixos
principals: educació en valors per a la ciutadania crítica i
intercultural, educació en comunicació i educació per mitjà de les
Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement.
L’Esplai : Proposta educativa per la interculturalitat i la fraternitat. El
propòsit principal de la proposta educativa és promoure l’enfocament
intercultural i la fraternitat en l’educació en el lleure, per arribar a
desenvolupar les competències necessàries que ens permetin conviure en
entorns de diversitat cultural.
Guia en drets humans d’Amnistia Internacional de Catalunya. Guia
dels recursos adreçats a l'educació en drets humans que s'ofereixen des
del web del Grup d'educació d'Amnistia Internacional Catalunya
La diversidad, nuestra mejor opción. Fitxes per treballar en grup temes d’Educació intercultural. Per a alumnat de CS de primària i secundària.
Raons contra el racisme.Aquesta és una recopilació de recursos per a treballar la interculturalitat amb joves. Recursos per a combatre amb raons i arguments les actituds discriminatòries que, sovint, trobem a la nostra societat.
Racisme en les imatges. Fotografies i orientacions per treballar a l’aula.
Vine a casa meva (Linguamón. Casa de les llengües). Vine a casa meva es porta a terme amb els alumnes de 12 anys (últim curs de l'ensenyament obligatori). Famílies del municipi acullen durant un dia un alumne a casa seva. Els alumnes comparteixen una jornada amb una família d'origen diferent al seu, amb l'objectiu de conèixer altres models de vida, de comunicació, de llengua, de relació, etc.
Les religions en el món. Fundació Atman. Material multimèdia interactiu amb l’objectiu de facilitar el coneixement dels diversos aspectes que componen la visió del món de cada religió i la visió global del conjunt de religions.
Aules de cinema i drets humans. Zinhezba. El Cinema com una eina de reflexió i sensibilització social que permet treballar amb infants i joves per afavorir els espais de diàleg, fomentar el sentit crític i prendre consciència de diferents realitats socials que vulneren els Drets Humans. La guia didàctica que acompanya els curtmetratges permet al professorat aprofundir en la temàtica des de diferents vessants.
Centre de recursos d’educació per al desenvolupament de la FCONGD. Recursos, materials didàctics i idees per treballar amb infants, joves i adults les causes i conseqüències de les desigualtats del món.
La cançó de Mesclat Com goses?. Cançó que reflexiona sobre què vol dir ser emigrant.
Fundació SER.GI. Presentació en format electrònic d’una proposta didàctica sobre educació intercultural que incita a l’anàlisi, la crítica i la reflexió entorn de la possibilitat i la necessitat de la convivència entre persones i comunitats d’origen cultural divers.
MAPA DE LA VERGONYA. Aquest material pretén posar a l'abast de professorat i alumnat un seguit d'eines i recursos educatius a fi que l'alumnat comprengui la importància de la ciutadania mundial, recerqui informació, en construeixi el significat d'aquesta informació mitjançant l'anàlisi i es plantegi accions i les porti a terme de manera individual i col·lectiva per a transformar el món on viu.
Calendari de festes religioses. Totes les tradicions religioses es regeixen per un calendari propi de festes, on estableixen tant el principal dia de la setmana com les solemnitats al llarg de l’any. De vegades, la celebració d’aquestes festes és acompanyada per preceptes de participació en rituals, dejunis o abstinència de determinats aliments o activitats. Per a algunes religions, aquests preceptes estan regulats legalment a través dels Acords de Cooperació amb l’Estat.
Aula intercultural: contra el racismo y la xenofobia. Centre de Recursos Virtual per treballar temes d’interculturalitat i antiracisme.
Pel·lícules de cinema:
Ciudad de Dios, Fernando Mereilles. Brasil, 2003.
Explica la història de dos nois que viuen en aquest perillós barri brasiler on cal lluitar per sobreviure.
Estación central de Brasil, Walter Salles. Brasil, 1998.
Una antiga mestra es guanya la vida escrivint cartes per encàrrec i acaba ajudant un nen a trobar el seu pare.
Hoy empieza todo, Bertrand Tavernier. França, 1999.
Un director d’una escola francesa d’una zona força deprimida lluita per aconseguir que la comunitat escolar tiri endavant.
Ser y tener (Être et avoir), Nicolas Philibert. França, 2004.
Pel·lícula documental sobre l’escola unitària. (reflexió sobre l’educació i el treball cooperatiu).
La boda del Monzón, Mira Nair. Índia, 2000.
A Nova Delhi, dues famílies preparen casament.
Oriente es oriente (East is east), Damien O’Donnell. Anglaterra, 1998.
George és un paquistanès que viu al nord d’Anglaterra amb la seva família i que pretén aferrissadament que segueixin els costums de la seva religió.
Quiero ser como Beckham, Gurinder Chadha. Anglaterra, 2002.
Jesminder és una noia de 18 anys que viu al barri més hindú de Londres. La seva família la prepara per ser una bona esposa i ella vol ser futbolista.
La boda de Muriel, P.J. Hogan. Austràlia,1995.
Pel·lícula sobre una noia que està obsessionada per casar-se i fugir d’una família dominant i d’un entorn que la menysprea.
El buen nombre. Mira Nair. Índia, 2007.
Història d’una família bengalí als Estats Units. De la directora (índia) de La boda del Monzón.
Princesas. Fernando León. España. 2005
Sobre l’amistat entre dues prostitutes: Caye, una madrilenya de 30 anys, i Zulema, una princesa desterrada que viu en la desesperació, una immigrant sense papers que busca un futur millor.
El Sr. Ibrahim y las flores del Corán, François Dupeyron, França- Turquia, 2003
Momo és un noi de 13 anys que només té un amic, el senyor Ibrahim, el botiguer àrab del carrer Bleue.
Flores de otro mundo, Icíar Bollaín, España, 1999
Una festa de solters en un poble molt petit força la trobada de dones que provenen de diferents parts del món i els homes de la localitat.
Las mujeres de verdad tienen curvas, Patricia Cardoso. 2002.
Explica la història d’una jove llatinoamericana, filla d’immigrants mexicans que viuen a Los Ángeles i que lluita per mantenir l’equilibri entre el seu futur acadèmic brillant i el pes de la tradició cultural que ha rebut.
El sabor de la sandía .Tsai Ming Liang. Xina. 2005
Per solucionar el problema de la sequera, els mitjans de comunicació promocionen el consum del suc de síndria. La gent, en canvi, se les empesquen per trobar aigua.
Gato negro, gato blanco. Emir Kusturica. França, Alemanya, Iugoslàvia. 1998.
Comèdia fantàstica que té lloc a Serbo-Croàcia. Narra la història de dos padrins de la màfia que es veuran enfrontats per culpa dels seus fills.
Kirikú y la bruja. Dibuixos animats. Michel Ocelot. França 2000
En un petit poble de qualsevol lloc de l’Àfrica, viu en Kirikou, una criatura molt curiosa i diferent. Llegenda i realitat es barregen en aquest film.
Babel. Alejandro González. España 2006
Al desert del Marroc dos nens disparen amb una arma que un turista japonès va regalar a un pastor marroquí. Sense voler, fereixen una turista nord-americana. A tots els uneix el mateix: la incomunicació i el patiment.
Un franco, 14 pesetas. Carlos Iglesias, Spain. 2006
Anys 60, dictadura franquista. Dos amics madrilenys decideixen emigrar a Suïssa per trobar feina. Allà s’obre un món ple de futur.
Fucking Amal. Jodida ciudad. Lukas Moodysson, Suècia. 1998
Història d’una jove de disset anys. La família es trasllada a una nova ciutat, on ella no s’acaba d’adaptar.
Contra la pared. Fatih Akin, Alemanya i Turquia. 2004
Història d’amor de Cahit, de 40 anys, i Sibel, una jove turc-alemanya, ofegats per la pressió d’unes famílies conservadores i devotes.
Llicències d’estudi
Cercador de treballs elaborats amb llicències d'estudi.
Autor/a |
Títol del treball |
| Bantulà Janot, Jaume | Recerca de jocs motors tradicionals a Catalunya i arreu del món. Joc i diversitat intercultural a l’educació infantil primària i secundària |
Educació de les actituds a l’ESO a partir de contes de diferents tradicions culturals elaboració de material didàctic |
|
| Carreras De Cabrera, Jordi
|
L'escriptura del jo. Una proposta d'educació intercultural i tractament de la diversitat per a l'ensenyament secundari obligatori: segon cicle |
| Garcia Voltà, Gabriel | El racisme i la xenofòbia explicats a alumnes de secundària |
| González Pérez, Milagros | L'educació intercultural en el currículum de la llengua i la literatura del primer cicle de l'ensenyament secundari obligatori |
| Gracia Cantador, Sergio | Pla d'acollida matemàtica per a l'alumnat nouvingut d'ESO: metodologies i materials d'aprenentatge |
| Grau Sanchís, Montserrat | La cançó com a nexe intercultural a l'aula |
| Martí i Bertran, Pere | Què els fem llegir? (Les lectures escolars i la interdisciplinarietat, la diversitat, la interculturalitat i la coordinació primària-secundària |
| Navarro Babiloni, M. Antònia | El conte com a eina pedagògica per a l’adquisició de competències socials i el tractament de la multiculturalitat |
| Obiols Llandrich, M. Rosa | Introducció a la cultura de l'Àfrica negra: un mitjà per desenvolupar l'educació intercultural a l'escola de secundària |
| Torramilans i Lluís, Montserrat | El professorat de secundària de ciències davant la incorporació de l’alumnat immigrat a l’aula ordinària: idees, pràctiques i noves propostes |
| Velasco Bech, Maria | Elements facilitadors i obstaculitzadors en el procés d'integració de l'alumnat marroquí. |
| Vilar Sais, Joaquim | Contes per compartir. Exercicis per a alumnes d’incorporació tardana a través de les tecnologies de la informació i la comunicació |
| Vilella Gassiot, Xavier | Montserrat: travessa de cultura. |
Millorar l'atenció a la diversitat multicultural des de l'àrea de matemàtiques |