Majestuós i esbelt, el campanar de parets de pedra, s’alça durant uns 30 metres sobresortint de la façana contruïda al s.XIX que tapa l’església. Per accedir-hi cal pujar dues escales interiors en forma de cargl que tenen un total de més d’un centenar de graons. L’escala de la part superior és de l’època actual i correspon a la restauració feta a finals del s.XX. Les vistes des del campanar són espectaculars, des d’on poden veure’s els seus antics dominis: els castells de Mata i Burriac, el Montcabrer i les muntanyes de Céllecs i de Montalt. Així mateix, en els dies més clars pot divisar-se la ciutat de Barcelona.

Una de les curiositats és que el campanar conserva una espitllera medieval de defensa que mira al mar. Així mateix, el campanar – en la part que no es veu – conserva la marca d’un antic rellotge que existia en la façana.

Cal destacar que el campanar té el seu protagonisme cada 27 de juliol, quan a les 2h del migdia, i coronat per una senyera, hi té lloc la repicada de “La Barram”, toc que efectua el grup de campaners de la basílica durant mitja hora. Durant aquest periode de temps, l’equip fa voltar les campanes. També les fan batallar tot estirant la corda perquè es mogui el batall (massa interior. Així mateix les tritllegen amb una corda de la mateixa manera que les martellegen, ja que n’hi ha que no estan dotades de batall. La repicada és acompanyada per diverses explosions de mortarets. Amb aquest acte, s’anuncia la diada de les Santes Juliana i Semproniana per tots els mataronins, que conclou amb un castell de focs artificials ben entrada la nit.

Però els campaners no només toquen durant la Festa Major, sinó que ho fan regularment els dissabtes a les 2h del migdia amb el “toc de vigília”, avisant que l’endemà és diumenge. Durant mitja hora, la campana Montserrat és voltejada, mentre que les campanes Juliana i Semproniana són tritllejades per un equip rotatiu de 4 o 5 persones. Pel que fa a la resta d’hores de la setmana, les campanes no són tocades manualment. En els darrers anys, les noves tecnologies s’han encarregat de dirigir-les cada quart i cada hora via satèl.lit.

Per concloure, citar que una de les altres anècdotes és que en una ocasió, el batall de la campana Montserrat es va desprendre d’aquesta fent un gros forat just al davant de l’església. Per sort, l’incident no va acabar en una desgràcia.