Proposta de treball de recerca en llengües estrangeres

Glossari

Aldea global: hipòtesi formulada per Marshall McLuhan qui assegura que els mitjans de comunicació de masses poden provocar un efecte d’ubicació informativa similar a la que es produeix en l’àmbit rural amb motiu d’algun esdeveniment local. 

Al·literació: repetició d’un mateix so (Te pone a tono- marca de ginebra)
Anacolut: construcció gramatical en la qual la primera part no lliga sintàcticament amb la darrera; en el llenguatge audiovisual consisteix en crear imatges impossibles (per ex. una vaca que vola).

Anadiplosi: repetició d’una paraula al final d’una frase i al començament d’una altra (Begui X, X és salut).

Anàfora: repetició d’una o més paraules al començament de cada frase (Vine al sabor de l’aventura, vine al sabor de...).

Antítesi: contrast que neix de dues idees, expressions, etc., que s’oposen l’una a l’altra (Yo enciendo tu hielo- marca d’aperitiu).

Asindetó: supressió de les conjuncions entre frases (X neteja, hidrata, rejoveneix la pell). 

Comparació: es compara un objecte amb un altre que hom suposa més conegut, per fer més sensible el primer, o per destacar-ne una qualitat (per ex. és alt com una torre).

Cosificació: atribueix a les persones característiques o qualitats pròpies dels objectes (Homes..X.. -marca de roba d’home).

El·lipsi: supressió conscient de certs elements o parts importants de la imatge; com a recurs expressiu, consisteix a no explicitar en un enunciat uns elements lingüístics determinats si en resulta clara la interpretació (per ex. un cotxe del qual només es veuen les rodes, per destacar la marca de pneumàtics).

Enfocament frontal: la càmera està posada davant de l’objecte.

Enfocament lateral: la càmera està posada a l’esquerra o a la dreta de l’objecte.

Enfocament en picat: la càmera està posada per sobre de l’objecte agafant-lo des de dalt.

Enfocament en contrapicat: la càmera està posada per sota de l’objecte agafant-lo des de baix.

Hipèrbole: l’expressió d’una exageració evident (Tan poderoso como King-Kong pero mil veces más inteligente- cadena musical).

Metàfora: consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per expressar-ne una altra que tingui una certa semblança amb aquella (per ex. és una torre- per dir que és molt alt).

Metonímia: consisteix a designar una noció amb el nom d’una altra, prenent l’efecte per la causa, el contingut pel continent, etc. o viceversa (per ex. respectar els cabells blancs per respectar la gent gran).

Modisme: és una frase feta, de comprensió fàcil (A l’estiu ve de gust TV3).

Onomatopeia: al·literació que consisteix en imitar sorolls o sons (anuncis de patates fregides).

Paradoxa/contradicció: unió de dues idees contradictòries (Como adelgazar comiendo- galetes de regim).

Paral·lelisme: repeteix paraules o frases amb una petita variació al final (Bravo Anna, bravo Lucia, bravo Santalucia -marca de formatge).

Perífrasis: expressa el contingut d’un mot per mitjà d’uns altres (Biodramina, un bon company de viatge, per indicar que ajuda a combatre els problemes de les persones que es maregen).

Paronomàsia: joc de paraules que s’assemblen però que tenen un significat molt diferent (Sombra sabe negro suave)

Personificació: atribueix als objectes característiques o qualitats pròpies de les persones (El algodón no engaña- producte de neteja).

Pla general: enquadra el conjunt del decorat.

Pla de conjunt: enquadra un grup de persones, un carrer, l’interior d’una casa...

Pla sencer: enquadra una figura humana o un objecte sencers.

Pla americà: enquadra una figura humana fins als genolls.

Pla mitjà: enquadra una figura humana fins a la cintura.

Primer pla: enquadra la cara d’una persona o un objecte des de prop.

Pla de detall: enquadra una part d’una persona o un detall d’un objecte des de molt més a prop que el primer pla.

Polisèmia: propietat per la qual una unitat lèxica té més d’un significat (Ciutadà modèlic, parlant d’un cotxe vol dir que es comporta amb correcció i que va molt bé per anar per ciutat).

Sinestèsia: atribueix a un objecte significats que pertanyen a un altre domini dels sentits (De què fan olor els núvols?- anunci de compreses)

Sinècdoque: és una varietat de la metonímia (Puja a l’Euro, és fàcil)