Dolça de Provença, comtessa de Provença i de Barcelona
( ~1095 - ? 1127)

Hereva directa del comtat de Provença de la seva mare, Gerberga de Provença, així com de Gavaldà, Millau i Rodès del seu pare, Gerbert de Gavaldà, el 1112 es va casar amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, al qual va cedir tots els seus territoris. Era el tercer matrimoni del comte qui, anteriorment, havia estat casat amb Maria Rodríguez, filla del Cid, Rodrigo Díaz de Vivar, i amb Almodis de Mortain.

D'aquest matrimoni van néixer cinc fills, entre els quals:

Berenguera, reina de Castella pel seu casament amb Alfons VII de Castella. Berenguera de Navarra, néta d'Alfons de Castella i de Berenguera de Barcelona, al seu torn, es va casar amb Ricard Cor de Lleó, rei d'Anglaterra.
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó pel seu matrimoni amb Peronella d'Aragó
Berenguer Ramon I de Provença, comte de Provença

El matrimoni de Dolça i Ramon Berenguer III va fer que aquest pogués incrementar considerablement el seu territori que, d’aquesta manera, s’estenia per gran part del sud de França (fins a Niça), i per tot Catalunya a excepció dels comtats d’Empúries, Peralada, i Urgell. En el seu testament Ramon Berenguer va dividir aquest territori entre Ramon Berenguer IV, que va heretar el comtat de Barcelona, i Berenguer Ramon, a qui va deixar la Provença i la resta dels territoris al nord dels Pirineus.

La llegenda ha convertit Dolça en protagonista de la famosa Llegenda del cor menjat, que situa al barri de Sant Martí de Barcelona on, també segons la llegenda, s'havien instal·lat els cavallers que l'havien acompanyada des de la Provença. D'aquí el nom de Sant Martí de Provençals.