Les quatres grans cròniques medievals catalanes

Les dones dins les
Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes

Elionor de Castella, reina de Catalunya-Aragó
( ? - ~1203)

Elionor, primera esposa de Jaume I, era filla d'Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra, segona filla d’Enric II d’Anglaterra i Elionor d’Aquitània. I germana, per tant, entre d'altres, de:

Berenguera, reina de Castella, casada amb Alfons IX de Lleó, i mare de Ferran III el sant.
Urraca, reina de Portugal pel seu matrimoni amb Alfons II de Portugal.
Blanca, reina de França pel seu matrimoni amb Lluís VIII de França, i mare de Lluís IX, sant Lluís
Enric, rei de Castella

Jaume I tenia 12 anys quan, segons que diu a la seva Crònica, la reina Berenguera de Castella, esposa d'Alfons IX de Lleó, li va parlar d'un possible matrimoni amb la seva germana Elionor:

E quan nos fom levats d'aquell lloc, passat un any e mig, parla'ns matrimoni la reina dona Berenguera, mare del rei don Ferrando, de sa sor d'ella que havia nom dona Lionor.

L'any següent Elionor i Jaume es van casar a Àgreda.

El matrimoni va tenir un únic fill, Alfons, hereu al tron fins a la seva mort ocorreguda el 1260. A la seva mort, el seu germanastre Pere, el futur Pere el Gran, va esdevenir l'hereu del reialme.

Poc abans de l'expedició a Mallorca, el rei Jaume va demanar l'anul·lació del seu matrimoni amb Elionor al·legant el parentiu que els unia.

Aconseguida l'anul·lació, Elionor es va retirar al monestir de Las Huelgas, on va viure fins a la seva mort.