Les quatres grans cròniques medievals catalanes |
Elisenda de Montcada i Pinós, reina de Catalunya-Aragó Bernat Metge en va deixar a Lo Somni la semblança següent:
L'historiador Ferran Soldevila es pregunta què és el que va portar Jaume II, que fins llavors havia estat un gran defensor dels matrimonis internacionals, a casar-se, aquesta vegada, amb una dona catalana. La seva resposta és que, després de veure els problemes que li havien reportat els parents de les seves dones anteriors i els matrimonis desgraciats de les seves filles amb prínceps estrangers, i de l'encert de l'enllaç del seu fill Alfons amb Teresa d'Entença, el monarca devia creure més convenient casar-se amb una dona que reunia moltes de les qualitats que li eren cares: esperit català en una època en què vivia una forta exaltació patriòtica; joventut relativa --resulta curiós el canvi experimentat per Jaume III, que havia considerat vella Maria de Xipre quan en el moment de casar-s'hi tenia la mateixa edat d'Elisenda--, bellesa, honestedat, i un sentit religiós coincident amb el seu. A més, és clar, d'estrènyer ligams amb els Montcada. El matrimoni va durar cinc anys (el rei Jaume va morir el mes de novembre de 1327) i no va tenir fills.
El Cerimoniós li va restar sempre agraït per aquella intercessió. Amb el recolçament de Jaume II, va fundar el monestir de Santa Maria de Pedralbes, de monges clarisses. La seva inauguració va tenir lloc el 3 de maig de 1327, a cap d'un any d'haver-se iniciat les obres. Sis mesos més tard moria Jaume II. La reina Elisenda, tot i continuar assistint a actes de la cort, com ara al trasllat del cos de Santa Eulàlia a la catedral de Barcelona, es va retirar a viure a un petit palau que va fer construir al costat del monestir. Hi va viure 37 anys, al llarg dels quals es va dedicar a beneficiar - el 1357 hi va obtenir la protecció del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona- i enriquir la seva fundació. Set anys més tard, el 1364, va morir al seu palau de Pedralbes, palau que es creu que, seguint les seves disposicions testamentàries, va ser enderrocat després de la seva mort. És enterrada a l'església del monestir. La part de la seva tomba que toca a ll'interior de l'església la representa amb els ornaments reials mentre que l'altra part, la que toca al claustre, la representa amb l' hàbit de penitent.
|