Margarida de Prades, reina de Catalunya-Aragó
(? – 1387-88)

La mort de Martí el Jove, rei de Sicília, va deixar la dinastia catalanoaragonesa sense descendència legítima directa. Tot i que la intenció de Martí l’Humà, vidu de Maria de Luna, era legitimar Frederic, fill il·legítim de Martí el Jove, la successió per aquesta via es presentava plena de dificultats. Amb l’esperança de l’arribada d’un hereu i, amb ell, la resolució del problema successori, es va aconsellar al rei contraure nou matrimoni. L’escollida va ser Margarida, filla del comte de Prades, que havia format part de la cort de Maria de Luna.

El casament es va celebrar a mitjans de setembre de 1409. Martí l’Humà va morir el 31 de maig de 1410. El matrimoni havia durat vuit mesos i mig i no havia tingut descendència.

Amb la mort del rei van començar els problemes econòmics de Margarida, que van durar tota la seva vida. “El cert és que en morir el rei Martí, les seves arques estaven exhaustes. Tan difícil era la situació que els marmessors es trobaren sense cabals suficients, no sols per atendre els deutes que el difunt deixava per satisfer, sinó ni tan sols per pagar les més peremptòries despeses originades per la seva curta malaltia i mort”, escriu E. Fort i Cogull.

A començaments de 1415 Margarida va contraure matrimoni amb el noble valencià Joan de Vilaragut al palau reial de València. El matrimoni va mantenir-se en secret per tal que Margarida no perdés ni l’estatus ni l’assignació que li corresponia com a reina vídua. El fill que en van tenir van mantenir-lo igualment en secret.

Cap el 1420, però, molt probablement arran de conèixer la seva situació, les relacions de Margarida amb el cercle reial va tallar-se en sec. Sense béns i perduts els seus drets sobre el palau reial menor de Barcelona i el de Bellesguard, l’ex-reina i el seu espòs, protegits per una tia de Margarida, van instal·lar-se al monestir de Valldonzella.

Dos anys més tard moria Joan de Vilaragut víctima de la pesta. En el seu testament aconsellava Margarida que no es tornés a casar i que profesés religiosa. Així ho va fer. Va morir el 1428 al monestir de Bonrepòs, al Priorat. Les seves despulles van ser traslladades a Santes Creus.

Pel que fa al seu fill, Joan Jeroni de Vilaragut, que havia estat atès per persones de la seva confiança, als sis anys, el mateix any que va morir Joan de Vilaragut, va ingressar al monestir de Santes Creus. Coneixedor finalment de la seva filiació, va traslladar-se a Nàpols i va integrar-se a la cort d’Alfons el Magnànim. És soterrat al convent de framenors de Palerm.

Margarida de Prades, dona cultivada, va ser cantada pels poetes del moment. Així, Martí de Riquer l’ha identificada, darrera les expressions “Castell d’honor” i “Reina d’honor”, en alguna de les composicions de Jordi de Sant Jordi:

Reina d’honor, excel·lent Margarita,
Jo crec que amar altre ni a mi no us plau;
Puix que jo us he sobre totes escrita,
Vos amaré tal com aital siau.

Igualment, el marquès de Santillana, Íñigo López de Mendoza, coper major del rei Alfons el Magnànim, va dedicar-li un Planto amb motiu de la seva mort:

Venid, venid, amadores,
de la mi flecha feridos,
e sientan nuestros sentidos
tormentos, cuytas, dolores;
pues que la muerte levar
ha querido e rebatar
la mejor de las mejores.