Violant de Bar, reina de Catalunya-Aragó
(~ 1365 - Barcelona, 1431)

El 1380 es va casar amb l'infant Joan, futur Joan I el Caçador, vidu de la seva primera esposa, Mata d'Armanyac. El matrimoni no va comptar amb l'aprovació de Pere III el Cerimoniós que volia casar el seu hereu amb la seva néta, Maria de Sicília, que havia heretat el regne a la mort del seu pare.

Les relacions entre Violant i Sibil·la de Fortià, darrera esposa de Pere III van ser nefastes. Després d'accedir al tron, Joan I va detenir Sibil·la qui, temerosa dels nous reis, havia fugit de palau en veure propera la mort del Cerimoniós. Violant va ser la beneficiària dels béns encautats a Sibil·la. Frederic Soler, Pitarra, va portar al teatre l'enfrontament entre les dues dames a Batalla de reines.

Amant del luxe i dels refinaments va ajudar el seu marit Joan I a dilapidar els escassos recursos de què llavors disposava la monarquia. Bernat Metge, que n'escrigué una semblaça a la seva obra Lo Somni:

Qui et poria dir, a ésser suficient relador, de les virtuts de la regina dona Violant, muller de mon senyor, qui ací és? No m'hi tinc per bastant, però diré-te’n breument (per no tenir temps) ço que poré. Natura femenina és naturalment a avarícia inclinada, e aquesta, contra natura, és estada la pus liberal que haja llest ne oït, que em record. Busa Cannesa, Quinto Fàbio Màximo e Gílias, qui a mon juí foren superlativament liberals, són estats avariciosos en esguard d'ella. La sua casa és estada, e és encara, temple de liberalitat, e molt pus ocupada en donar que en reebre. De subtilitat singular, d'entendre, de comprendre, de gosar emprendre grans fets, no pens que persona del món vivent li’n port avantatge; e jo deig-ho saber entre los altres, qui de mon flac poder l'he servida llongament. Si oiràs parlar d'amor, d'ací avant, conjugal e d'aquesta no et serà feta singular menció, no hages per bon historial ni disert aquell qui en parlarà, car sàpies que poques en nombre són a ella estades eguals.

pertanyia al grup dels seus col·laboradors més propers.

Cap dels seus fills mascles -Jaume, Ferran, i Pere- va sobreviure Joan I. És per això que, a la seva mort, la corona havia de recaure en el seu germà, Martí I, que era a Sicília. A l'espera de l'arribada del nou monarca, la seva esposa, Maria de Luna, amb l'ajuda de la Ciutat de Barcelona, va organitzar un Consell de Regència i va començar a governar.

Davant d'aquest fet, Violant va escriure a diverses ciutats notificant-los que era encinta i que aviat donaria a llum un fill del rei difunt, al qual correspondria la corona. Una comissió de dames, però, que va visitar Violant va dictaminar que no estava embarassada.

Després d'això va portar una vida retirada a Barcelona. En morir Martí l'Humà sense descendència masculina directa, va defensar els drets de succesió a la corona del seu nét Lluís, duc de Calàbria, fill de la seva filla Violant. Aquest plet successori la tornava a enfrontar amb Sibil·la de Fortià ja que Jaume II d'Urgell, pretendent igualment al tron, era casat amb Isabel d'Aragó, filla de Sibil·la i Pere el Cerimoniós.

És enterrada al monestir de Poblet.