Violant d'Hongria, reina de Catalunya-Aragó
( ~1216 -1251)

Filla del rei d’Hongria, Andreu II, i de la seva esposa, Violant de Courtenay, filla dels emperadors de Constantinoble, amb setze anys es va casar a la catedral de Barcelona amb Jaume I, que havia anul·lat el seu primer matrimoni amb Elionor de Castella.

El rei explica en la seva Crònica per què va preferir Violant a la filla del duc d'Àustria:

Nós no havem muller, e parlen-nos la filla del Rei d'Hongria, e del duc d’Hostalric [Àustria], e parla-ho l'Apostoli, e nós havem haüda filla del Rei dels pus honrats del món: e jassia que ens vullen donar la filla del duc d’Hostalric, ab més haver no la pendrem, que més amam la filla del rei d'Hongria; que quan nós no valíem tant, nos donaren la filla del rei de Castella don Alfonso, ben és raó que ara, quan valem més, que prengam filla del rei.

És a dir, que si de molt jove li havien ofert en matrimoni una filla de rei, ara, després de la conquesta de Mallorca, no havia de conformar-se amb menys.

Al llarg dels 15 anys de matrimoni Violant va donar 10 fills al Conqueridor: 5 fills i 6 filles:

Violant, reina de Castella, casada amb Alfons X el Savi
Constança, casada amb l'infant Joan Manuel, germà d'Alfons X de Castella
Sança, que va morir en un peregrinatge a Terra Santa
Pere II el Gran, rei d'Aragó i València i comte de Barcelona
Jaume II de Mallorca, rei de Mallorca
Elisabet, reina de França pel seu matrimoni amb Felip l'Ardit
Sanç, arquebisbe de Toledo
Maria, monja
Ferran, mort als tres anys d’edat
Elionor, morta prematurament

El rei, a pesar de la seva debilitat per les dones, al llarg de la Crònica, mostra sempre un gran afecte i consideració per la reina: E nós anam a Burriana per veer la Reina, e que la conhortassem per ço com era venguda en la frontera, que fos ben alegra. De tal manera que Violant es va convertir en la seva consellera en assumptes tan importants com ara la capitulació de València; el tractat d'Almirra, en què la presència de la reina, a causa de l'afecte que li tenia el seu gendre, Alfons X de Castella, va suavitzar la tensió que existia entre els dos monarques.

Tot i que en una de les clàusules de matrimoni, Jaume s'havia compromès a cedir a la possible descendència masculina els territoris de la corona que ell no hagués rebut per herència, Violant va intentar sempre afavorir els seus fills en detriment d'Alfons, el primogènit i hereu del tron.  

Violant va morir a Osca l'any 1251 i és enterrada al monestir de Santa Maria de Vallbona, del qual era protectora.