| Els almogàvers
eren mercenaris que, des del segle XIII, van ser utilitzats pels
regnes cristians hispànics en la seva lluita contra els musulmans.
Bernat Desclot els descriu així: |
 |
Aquestes gents qui han nom "almogàvers" són unes gents que no viuen sinó d'armes, e no estan en ciutats ne en viles, sinó en muntanyes e en boscs, e guerregen tots jorns ab sarraïns e entren dins la terra dels sarraïns una jornada o dues, enlladroint e apresent, e en traen molts sarraïns preses i molt d'altre haver. E d'aquell gasany viuen, e soferen de grans malanences que altre hom no podria sofrir; que ben estaran dos jorns sens menjar, si mester llur és, o menjaran de les herbes dels camps, que sols no s'ho preen res. E los adalils són cells qui els guien, qui saben les terres e els camins. E no porten mas una gonella o una camisa, sia estiu o hivern, molt curta, e en les cames unes calces ben estretes de cuir e e'ls peus bones avarques de cuir; e porten bon coltell, e bona correja e un foguer a la centura, e porta cascú bona llança, e dos dards e un sarró de cuir a l'esquena en què porta son pa a dos o tres jorns. E són molt forts gents e lleuger per fugir e per encalçar; e són catalans, e aragonesos e serrans.
Pere el Gran els va utilitzar per lluitar contra els francesos a Sicília i en la invasió de Catalunya.
Després de la pau
de Caltabel·lota, que posava fi momentàniament a les
disputes de
Frederic de Sicília -fill de Pere el Gran, i germà
d'Alfons el Franc i de Jaume el Just d'Aragó- amb Carles de Nàpols
i Carles de Valois, els almogàvers, comandats per Roger
de Flor, van posar-se a les ordres de l'emperador de Bizanci. És
el que es coneix com
l'expedició dels almogàvers a Orient, narrada per
Ramon Muntaner en la seva crònica.
També van servir Pere el Cerimoniós en el seu enfrontament amb Jaume III de Mallorca.
 |
Gasany:
guany.
Malanences:
mals, desgràcies.
S'ho preen:
es preocupen.
Gonella:
túnica blanca cenyida a la cintura duta antigament per homes
i dones.
Foguer:
una pedra foguera, una pedra que serveis per fer foc.
Encalçar:
córrer darrera d'algú per atrapar-lo
Serrans:
d'una comarca del País Valencià, a la regió de
Requena-Sogorb.
 |
|
|