La crueltat no és absent de la Crònica de Desclot. Però el que potser crida més l'atenció és la naturalitat amb què el cronista descriu algunes escenes com aquesta en la qual ens explica el tracte rebut pels presoners francesos després el combat naval del 23 de setembre:
E en Roger, segons que damunt és dit, romàs llà on era estada la batalla tro al matí, e al bon matí féu pendre aquells tres-cents hòmens nafrats que havia presos en les galeres e trasqué'ls en terra e féu-los enfilar en una corda, e puis, ab la popa d'una galera, en vista de tot hom qui veure-ho volc, féu-los rastrar dins en mar e moriren tots aquí. E puis pres aquells dos-cents seixanta hòmens que romanien, que no eren nafrats, féu-los trer a tots abdós ulls e enfilà'ls en una corda; e hac un hom d'aquells mateixs a qui no trasc sinó la un ull per tal que menàs los altres. E tots enfilats, un davant altre, tramès-los per presentalles al rei de França. E los cinquanta que romanien retenc-los per presos per tal com eren bons hòmens e honrats.
Tro
al: fins al.
Nafrats: ferits.
Rastrar: portar.
Trer: treure.
Hac: hi havia.
Trasc: va treure.
Menàs: portés.
Per presntalles: com a present.
 |
 |