La crueltat
La crueltat no és absent de la Crònica
de Desclot. Però el que potser crida més l'atenció
és la naturalitat amb què el cronista descriu algunes
escenes com aquesta en la qual ens explica el tracte rebut pels presoners
francesos després el combat naval del 23
de setembre:
E en Roger, segons que damunt
és dit, romàs llà on era estada la batalla tro
al matí, e al bon matí féu pendre aquells
tres-cents hòmens nafrats que havia
presos en les galeres e trasqué'ls en terra e féu-los
enfilar en una corda, e puis, ab la popa d'una galera, en vista de
tot hom qui veure-ho volc, féu-los rastrar
dins en mar e moriren tots aquí. E puis pres aquells dos-cents
seixanta hòmens que romanien, que no eren nafrats, féu-los
trer a tots abdós ulls e enfilà'ls
en una corda; e hac un hom d'aquells mateixs
a qui no trasc sinó la un ull per
tal que menàs los altres. E tots
enfilats, un davant altre, tramès-los per
presentalles al rei de França. E los cinquanta que romanien
retenc-los per presos per tal com eren bons hòmens e honrats.
Tro
al: fins al.
Nafrats: ferits.
Rastrar: portar.
Trer: treure.
Hac: hi havia.
Trasc: va treure.
Menàs: portés.
Per presntalles: com a present.