 |
Arran de la intervenció de Pere el Gran a Sicília, Martí IV -papa francès i partidari dels Anjou, que es considerava senyor de l'illa- va excomunicar-lo. L'excomunió, a més d'apartar el rei de l'Església (passava a ser considerat un infidel, sense accés als sacraments i, per tant, condemnat a l'infern), suposava que el rei quedava privat dels seus regnes, que podien ser oferts pel Papa a qualsevol catòlic. Martí IV els va oferir a Carles de Valois, segon fill del rei de França, Felip l'Ardit, i va donar a la guerra contra Catalunya el privilegi de croada.
El 1284 l'exèrcit francès, que poc abans havia envaït la Vall d'Aran, es va concentrar a Tolosa de Llenguadoc. Ningú, a excepció de Catalunya, va acudir a la crida del rei d'Aragó. Fins i tot el seu germà, Jaume II de Mallorca, va aliar-se amb els francesos.
Per tal d'aturar les tropes, Pere el Gran es va dirigir al coll de Panissars on, veient la inferioritat de les seves forces:
... se'n fo pujat ab poca companya sus alt al coll de Panissars e hac fetes fer fogueres de moltes parts per tal que paregués que moltes hosts hagués ab ell, e les talaies que el rei de França havia posades aquella nit per los puigs e per los llocs alts, per aquelles partides, quan veren les fogueres que el rei d'Aragó faïa fer tantes e en tants llocs, meravellaren-se'n molt, e cuidaren-se que totes les gents del món fossen aquí e trameteren-ne missatge al rei de França.
Pocs dies després, però, les tropes franceses van prendre l'Empordà i van assetjar Girona, que va resistir tot l'estiu.
El 15 d'agost de 1285 va tenir lloc el combat definitiu en el qual va prendre part personalment el rei. Aquest combat, juntament amb la batalla naval -l'estol procedent de Sicília comandada per Roger de Llúria hi havia arribat a temps- que va tenir lloc al golf de Roses el 23 de setembre:
E les galeres foren totes trenta l'una prop l'altra, de llats arrengades, e eren mills aparellades que anc galeres no foren, car trobàrets-les totes pintades ab senyal del rei d'Aragó e de Sicília, e escuts que hi havia, tants de popa tro en proa a dues parts, que no n'hi podien més caber; e entre dos escuts havia una ballesta. Puis estaven les banderes e els penons per l'orla de les galeres, de popa tro sus en proa a totes parts, e bells draps de presset vermells e de seda, qui estaven estesos sobre los castells en la popa de les galeres, que quaix no poria ésser dit, tan ricament ne tan noble eren aparellades. E quan lo rei les vaé, hac-ne gran goig, e no fo meravella; e tots los sicilians que eren venguts en les galeres de Sicília atresí havien gran goig de la sua vista.
 |
(...) E totes
les galeres atresí, quan En Roger hac
ferit, feriren poderosament e mesclaren-se totes; e no els calia
sinó ferir e tallar, cor tan eren
espaordits los proençals que eren en les galeres del rei
de França, que no els deïa lo cor de defendre, mas los
uns se gitaven en mar, los altres caïen
deçà e dellà tots nafrats e morts. i l'inapreciable col·laboració de les mosques de Girona, van propiciar la victòria catalana. |
El rei de França, Felip l'Ardit, va morir en arribar a Perpinyà, i les forces franceses van ser totalment destrossades quan es retiraven pel coll de Panissars.
Sus
alt: damunt.
Hac fetes fer: va fer fer.
Hosts: tropes
Cuidaren-se que: van creure
que.
Arrengades: arrenglerades.
Mills aparellades que anc galeres no
foren: millor guarnides que qualssevol altres galeres que haguessin
mai existit.
Car: perquè.
Tro en: fins a.
Tro sus: fins a.
Presset: tela de luxe.
Ne: i
Vaé: veié
Hac-ne gran goig: va tenir una
alegria molt gran.
Hac: va tenir.
Cor: perquè.
Se gitaven: es llançaven.
 |
|
|