La croada contra
Catalunya
Arran de la intervenció de
Pere el Gran a Sicília,
Martí IV -papa francès i partidari dels Anjou,
que es considerava senyor de l'illa- va excomunicar-lo. L'excomunió,
a més d'apartar el rei de l'Església (passava a ser considerat
un infidel, sense accés als sacraments i, per tant, condemnat
a l'infern), suposava que el rei quedava privat dels seus regnes, que
podien ser oferts pel Papa a qualsevol catòlic. Martí
IV els va oferir a Carles de Valois, segon fill del rei de França,
Felip l'Ardit, i va donar a la guerra contra Catalunya el privilegi
de
croada.
El 1284 l'exèrcit francès,
que poc abans havia envaït la Vall d'Aran, es va concentrar a Tolosa
de Llenguadoc. Ningú, a excepció de Catalunya, va acudir
a la crida del rei d'Aragó. Fins i tot el seu germà, Jaume
II de Mallorca, va aliar-se amb els francesos.
Per tal d'aturar les tropes, Pere
el Gran es va dirigir al coll de Panissars on, veient la inferioritat
de les seves forces:
... se'n fo pujat ab poca companya
sus alt al coll de Panissars e hac
fetes fer fogueres de moltes parts per tal que paregués
que moltes hosts hagués ab ell, e
les talaies que el rei de França havia posades aquella nit
per los puigs e per los llocs alts, per aquelles partides, quan veren
les fogueres que el rei d'Aragó faïa fer tantes e en tants
llocs, meravellaren-se'n molt, e cuidaren-se
que totes les gents del món fossen aquí e trameteren-ne
missatge al rei de França.
Pocs dies després, però,
les tropes franceses van prendre l'Empordà i van assetjar Girona,
que va resistir tot l'estiu.
El 15 d'agost de 1285 va tenir lloc el combat
definitiu en el qual va prendre part personalment el rei. Aquest
combat, juntament amb la batalla naval -l'estol procedent de Sicília comandada per Roger de Llúria hi havia arribat a temps- que va tenir lloc
al golf de Roses el 23 de setembre:
E les galeres foren totes trenta
l'una prop l'altra, de llats arrengades, e
eren mills aparellades que anc galeres no foren,
car trobàrets-les totes pintades ab
senyal del rei d'Aragó e de Sicília, e escuts que hi havia,
tants de popa tro en proa a dues parts, que
no n'hi podien més caber; e entre dos escuts havia una ballesta.
Puis estaven les banderes e els penons per l'orla de les galeres, de
popa tro sus en proa a totes parts, e bells
draps de presset vermells e de seda, qui estaven
estesos sobre los castells en la popa de les galeres, que quaix no poria
ésser dit, tan ricament ne tan noble
eren aparellades. E quan lo rei les vaé,
hac-ne gran goig, e no fo meravella; e tots
los sicilians que eren venguts en les galeres de Sicília atresí
havien gran goig de la sua vista.
|
|
|
(...) E totes
les galeres atresí, quan En Roger hac
ferit, feriren poderosament e mesclaren-se totes; e no els calia
sinó ferir e tallar, cor tan eren
espaordits los proençals que eren en les galeres del rei
de França, que no els deïa lo cor de defendre, mas los
uns se gitaven en mar, los altres caïen
deçà e dellà tots nafrats e morts.
i l'inapreciable col·laboració
de les
mosques de Girona, van propiciar la victòria catalana.
|
|
El rei de França, Felip l'Ardit,
va morir en arribar a Perpinyà, i les forces franceses van ser
totalment destrossades quan es retiraven pel coll de Panissars.
Sus
alt: damunt.
Hac fetes fer: va fer fer.
Hosts: tropes
Cuidaren-se que: van creure
que.
Arrengades: arrenglerades.
Mills aparellades que anc galeres no
foren: millor guarnides que qualssevol altres galeres que haguessin
mai existit.
Car: perquè.
Tro en: fins a.
Tro sus: fins a.
Presset: tela de luxe.
Ne: i
Vaé: veié
Hac-ne gran goig: va tenir una
alegria molt gran.
Hac: va tenir.
Cor: perquè.
Se gitaven: es llançaven.
|