Un cop derrotats els croats, Pere el Gran va voler castigar el seu germà Jaume, que s'havia aliat amb ells en contra seva.
E devets saber que la voluntat era del rei d'Aragó de passar ell personalment ab tota sa companyia a l'illa de Mallorques, de la qual era senyor adoncs En Jacme son frare, e que prengués per força o per grat aquella illa.
El rei, però, va caure malat i, veient que no podria anar personalment a Mallorca:
manà a son fill N'Anfós, que anàs lla ab aquella companyia que ell preposava de menar si ell personalment hi anàs; e dix-li sa volentat e son cor, e ensenyà'l e adoctrinà'l com se degués captenir en aquell viatge.
Pere el Gran va morir a Vilafranca del Penedès
 |
E quan l'hagueren portat aquí a gran treball e a gran pena, meseren-lo en son palau, e gità's en son llit. E la malaltia s'enfortí tota vegada de dia e de nit sobre ell durament; mas no us cuidets que s'hi faés res per colpa sua, car anc no vaés null hom pus obedient a son metge que ell era, que tot ço que li aconsellava son metge que degués fer segons medicina, ell feïa, e no nulla altra cosa. (...) E lo rei d'Aragó anc plus no dix moltes paraules, car no podia, es estec-se així tro l'endemà a hora completa, que passà d'aquest segle. E açò fo en dia de dissabte, que era la vespra de sant Martí, en l'any de nostre Senyor 1285. |
I va ser enterrat al monestir de Santes Creus
Quan fo mort aquest noble rei En Pere d'Aragó, ajustaren-se a la cambra on jaïa tots los prelats, e los barons e els rics-hòmens de la terra, mogueren aquí lo major plor e lo major dolque anc hom veés, que greu cosa e dura seria de retraer e de recomptar lo dol e lo plor que menaren aquí bisbes, e abats, e prelats, e comtes, e barons, e rics-hòmens e cavallers de la terra, e hòmens d'orde e de religió. Enaprés empararen-se del cors l'abat e los monges de Santes Creus, on havia en sa vida sa sepultura eleta aquell noble rei d'Aragó, e banyaren-lo, e adobaren-lo e vestiren-lo així com a monge; e hac hom una caixa e folrà-la hom dins e defora de bell presset vermell, e mès hom llaïns l'honrat cors del rei d'Aragó. E ab gran honor trasc-l'hom de Vilafranca e portaren-lo rics-hòmens e cavallers al coll tro sus que foren al monestir de Sentes Creus; e aquí mogueren sobre el cors llur dol, e llurs crits e llur plant, que anc semblant dol no fo vist ne oït. E aquí quan l'hagueren portat al monestir damunt dit e feit llur plant sobre el seu cors, los barons e los rics-hòmens sebolliren-lo així honradament com se tany davant l'altar major del dit monestir. E estegueren aquí tuit per dos dies en fort dol e plant, e puis, trists e despalagats, partiren-se d'aquí e anaren-se'n a llurs hostals.
Entretant saberen les males novelles per la terra, que el noble rei En Pere d'Aragó era mort, e menaren gran dol e gran plor cavallers, e burgesos, e ciutadans e altres hòmens de viles, de la mort d'aquell senyor damunt dit; e plangueren-lo més que anc rei que fos en Espanya. Ne fo tant plant que no poria ésser dit ni comptat lo dol e el desconfort que romàs en la terra.
Darrerament el Museu d'Història de Catalunya, en el marc de la investigació que duu a terme de les tombes reials de Santes Creus, ha obert la tomba de Pere el Gran, l'única tomba reial del monestir que no havia estat expoliada.
L'estudi del cos del rei ha posat en qüestió que fos una infecció pulmonar, com es pensava, la causa determinant de la seva mort. A més, ha mostrat algunes carències alimentàries infantils i problemes vertebrals.
 |
Anc: mai.
Tro: fins a.
Llaïns: dins.
Sebolliren-lo: el van enterrar.
Novelles: notícies.
 |
|
|
|