La pacificació del regne de València

Jaume I va morir mentre es produïen greus enfrontaments amb els sarraïns al regne de València. Desclot mateix transcriu com les darreres paraules del Conqueridor els consells següents:

Bels fils! pensats de la terra a governar, e amats vostre poble e siats-llur misericordiós, e amats e hondrats los barons e els cavallers, e tenits-los en car e donats-llur del vostre, e tenits la terra en justeïa e en dretura, e fets tot vostre poder que gitets tots los sarraïns del regne de València.

Sense perdre temps, després de coronar-se a Saragossa, el nou rei, Pere II, va tornar a València. La rebel·lió va acabar amb la presa de Montesa, vila en la qual s'havien anat refugiant els revoltats, i en la qual va prendre part el rei personalment. Aquesta és la descripció que Desclot fa del seu setge:

La vila de Montesa, que el rei tenia assetjada, és molt forts; e sobre la vila és lo castell alt e forts; e sobre lo castell e la vila ha una mola de roca molt forts qui guarda lo castell e la vila. E els sarraïns tenien aquella mola e el castell, e si la mola havien perduda, lo castell e la vila no es poria tenir gaire. (...)

E quan venc lo matí, tota la host fo aparellada, e les dues parts de la host anà combatre la vila, e el rei a peu ab lo romanent dels cavallers e de la gent, ab los escuts abraçats e ab los elms e'l cap, muntaren per la costa amunt; e el rei fou tota via e'ls primers, tant que foren al peu de la mola. E els sarraïns, qui eren dessús, gitaven-llur peres e cantals, sí que el rei qui era e'ls primers a peu, hi pres de molts grans colps de peres e de cantals, sí que l'escut li trencaren tot de sobre. E els sarraïns de la mola viren la batalla molt gran que els crestians donaven a cells de la vila e veïen los sarraïns esperdre sovent e tornar atràs, es perderen-se. E el rei e la gent qui ab ell eren preseren vigoria, e muntaren sus malgrat dels sarraïns, e alcieren e enderrocaren per les roques avall tots los sarraïns que hi trobaren, e posaren la senyera del rei sus.

Gitets: féu fora.
Host: exèrcit en campanya.
Ab lo romanent: amb la resta.
Dessús: damunt.
Gitaven-llur: els llançaven.
Peres: pedres.
Cantals: pedres, còdols.
Esperdre: perdre el bon seny, pertorbar-se.
Preseren vigoria: van agafar ànims.
Sus: amunt, damunt.
Alcieren: van matar.