|
Roger de Llúria havia nascut a la Calàbria i havia vingut d' infant a Catalunya amb la seva mare Bella d'Amichi, nodrissa de Constança de Sicília. Jaume I li va fer donació de la vall de Seta amb la condició de residir al regne de València. Pere el Gran el va fer cavaller. Va acompanyar el rei a Sicília (1282) i va ser un dels quaranta cavallers que van signar el desafiament de Bordeus. |
 |
Va ser nomenat almirall de la flota catalana i va portar a terme les campanyes de Gerba i Malta. La seva vinguda des de Sicília -on era amb la reina i els seus fills- va ser decisiva per a la derrota de les tropes franceses que havien envaït Catalunya.
Desclot reviu l'escena en què la reina Constança, després d'haver fet armar la flota que havia de partir cap a Catalunya, s'acomiada de l'almirall:
E madona la reina dix a l'almirai, tot en plorant:
-Amic Roger, ben saps tu com jo t'he nodrit, petit enfant, e mon senyor lo rei d'Aragó t'ha nodrit e molt amat, e t'ha fet gran bé e gran hondrament e t'ha fet almirall de la sua host, per so cor ha gran fe en tu e sap que és lleial, e valent e prous; e ara és mester que ho sies, que jo e mos enfants e tota ma companya estam en fe de Déu e de tu.
Quan madona la reina hac dit açò, e l'almirall s'ajonollà als seus peus e besà-li la mà, e puis mès-li les mans entre les sues, e féu-li homenatge e dix-li:
-Madona, no us temats de res, que anc lo senyal del rei d'Aragó no fo vençut ne tornà atràs; ans ha vençut e vencerà tots temps sos enemics. E jo he fe en Déu que ho faré de tal guisa, que mon senyor lo rei e vós ne serets pagats.
La lleialtat incondicional de Roger de Llúria a la Corona queda reflectida en la famosa resposta de l'almirall als emissaris del rei de França.
A la mort del rei Pere va continuar servint la corona catalanoaragonesa a les ordres dels seus fills, Alfons el Franc -que li va encarregar de portar a Sicília la notícia de la mort de Pere el Gran, i per al quan Llúria va organitzar una gran festa a Saragossa amb motiu de la seva coronació-, Jaume II, i Frederic de Sicília. Justament l'almirall apareix solucionant un episodi galant d'aquest darrer en el Decameró.
| Les cròniques de l'època recullen que va ser soterrat a Santes Creus, als peus del sepulcre de Pere el Gran. | |
 |
Amb tot, l'estudi de les restes de les tombes reials del monestir que està duent a terme actualment un equip coordinat pel Museu d’Història de Catalunya ha pogut confirmar que les restes trobades a la tomba de Roger de Llúria no pertanyen a l’almirall ja que són restes de quatre individus: una dona i tres homes. D’aquests darrers, dos eren més joves que Roger de Llúria i les restes del tercer són més recents que les que correspondrien a l’almirall. |
| Làpida de la tomba de Roger de Llúria. | |
| Cosa que no és d'estranyar perquè les tombes, a excepció de la de Pere el Gran, han estat profanades diverses vegades i se sap que durant la guerra contra Joan II, les tropes franceses, en revenja dels danys que els havia ocasionat l'almirall, van esborrar el nom de Roger de Llúria de la seva làpida. | |
 |
Host:
tropa.
Per so cor:
perquè.
Prous:
el millor.
És mester que ho sies:
cal que ho siguis.
Anc:
mai abans.
Ans:
sinó que.
Ho faré de tal guisa:
ho faré de tal manera.
Ne serets pagats:
estareu satisfets.
 |
|
|