|
Les croades eren expedicions de cristians contra els musulmans per tal de reconquerir Terra Santa. Per extensió s'anomenen també així les expedicions militars contra els heretges o contra els sobirans separats de la disciplina papal. Els factors que, a partir del segle XI, van despertar l'interès dels cristians per alliberar els Llocs Sants (els llocs on es desenvolupa el Nou Testament) de mans dels musulmans i, per tant, l'aparició de les croades, són diversos. Entre ells cal destacar: l'augment dels pelegrinatges dels cristians a Terra Santa; la necessitat de canalitzar l'esperit bel·licós de la cavalleria durant els períodes de pau i treva; i l'obertura i el manteniment de les rutes comercials cap a Orient. Les croades, d'altra banda, van afavorir l'intercanvi comercial, cultural i científic entre Orient i Occident. Entre els segles XI i XIII es van predicar vuit croades en les quals van participar emperadors (Frederic II Barba-roja) i reis (Felip August i Lluís IX de França, Ricard Cor de Lleó d'Anglaterra, Leopold VI d'Àustria, ...) d'Occident. La primera va conquerir Jerusalem i s'hi va establir un regne a l'estil dels occidentals que va caure reiteradament en mans dels musulmans, cosa va provocar la predicació de la resta de les croades. Els comtes-reis catalans, més ocupants en les croades contra els musulmans de la Península, no van participar en les d'alliberament de Terra Santa. Amb tot, tal i com ell mateix explica en la seva crònica, Jaume I va organitzar una novena croada que va sortir de Barcelona l'any 1269 però que va fracassar per culpa del mal temps. Posteriorment va intentar-ne una però no va rebre el recolzament que necessitava. Per tal de defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa, es van crear els ordes militars.
|
||
