Humanisme i Renaixement

Segons la concepció del món dels homes de l'Edat mitjana es basava en el teocentrisme: Déu era el centre de totes les coses. Tot depenia de la voluntat de divina. L'humanisme, per contra, es basava en l'antropocentrisme i valorava l'home i el seu paper en el món: l'home es convertia en la mesura de totes les coses.

Aquesta nova concepció, que va impregnar els diferents camps de l'activitat humana com ara el pensament, les ciències, la política, l'economia, l'art o la literatura, etc., va néixer a les ciutats-estat italianes i es va imposar a tota Europa.

Una de les seves característiques més visibles és el retorn, el renaixement, dels models grecs i llatins i la seva aplicació a totes les arts. Exemple d'això són les traduccions dels autors clàssics i la represa de l'estudi i de l'ús del grec i del llatí, la influència de les quals va quedar plasmada en el culte per la forma literària classicitzant.

L'humanisme va arribar aviat a la corona catalanoaragonesa, a la qual pertanyia una part important de la península italiana.