Les quatres
grans cròniques medievals catalanes |
Ramon Llull
En la seva obra Vita coetània Llull explica que, a trenta anys, essent senescal del rei de Mallorca, casat i amb dos fills, una nit que era a la seva cambra escrivint una cançó trobadoresca d'amor per a una dama de la cort, se li va aparèixer cinc vegades Jesucrist clavat a la creu. Aquella visió va canviar la seva vida i, a partir d'aquell moment, Llull va dedicar-la a aconseguir la conversió dels infidels. D'una banda, va vendre els seus béns i, d'altra, va anar a la universitat de París a rebre tots aquells coneixements que requeria la seva tasca; a més, va aprendre llatí i àrab, dues llengües que li eren indispensables per dur a terme la seva missió: la primera perquè era la llengua en què es transmetia el saber; la segona, per poder emprar la mateixa llengua que els destinataris de la seva empresa. Posteriorment va formular l'Art, un mètode racional per demostrar les veritats de la fe cristiana, que havia de ser un instrument infal·lible per a la conversió dels infidels i que s'emmarca, doncs, dins la filosofia escolàstica. Va ser protegit de Jaume II de Mallorca, que l'ajudà en la fundació del monestir de Miramar en el qual tretze framenors es dedicarien a l'estudi de l'àrab per, posteriorment, poder predicar la doctrina cristiana. Ens han arribat 243 obres -religioses, filosòfiques, literàries i científiques sobre medicina, física, geometria, astronomia o astrologia- de Ramon Llull, escrites originàriament en català, àrab, llatí i provençal. D'entre totes elles, a més de la seva Art, cal destacar el Llibre de gentil, el Llibre de l'orde de cavalleria, el Blanquerna -que inclou el Llibre d'Amic e Amat-, i el Llibre de les meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties.
|