Pere el Catòlic ja havia previst la incorporació del poderós comtat d'Urgell -el comtat català més destacat després del de Barcelona-Girona, i que s'estenia des de les valls del Valira a Lleida- a la Corona mitjançant el matrimoni del seu únic fill, Jaume, amb l'hereva d'Ermengol VIII d'Urgell, Aurembiaix, casament que no va arribar a celebrar-se. Anys després, l'any 1228, Aurembiaix, òrfena, va reclamar ll'ajut del rei per recuperar els seus drets i les seves terres, que havien estat usurpats pel seu cosí, Guerau de Cabrera.
Jaume I, que tenia vint anys i estava separat de la seva dona, Elionor de Castella, va trobar l'oportunitat d'incorporar el comtat a la Corona i va signar un contracte de concubinat amb Aurembiaix en el qual fins i tot concretava els territoris que heretaria el fill que poguessin tenir.
La campanya contra Guerau de Cabrera va ser un èxit i el comtat va passar a mans d'Aurembiaix.
E quan haguem lliurat lo castell de Balaguer a la comtessa, anam-nos-en ab ella a Agramunt, e albergam en la costa de la serra d'Almenara a vista d'Agramunt. E, quant viu En Guillem de Cardona que nós érem albergats en aquell lloc eixís-en de nuits, e tranuità: e, quan oïm dir que ell se n'era eixit el matí, llevam-nos, e isqueren los hòmens a nós, e entram-nos-en a Agramunt, e metem la comtessa dins al castell.
Tanmateix, però, la noblesa sospitava d'una
monarquia que es començava a perfilar massa poderosa i van fer
que el rei trenqués el seu compromís amb la comtessa.
Tot i que Jaume I i Pere el Gran van exercir l'autoritat sobre el comtat al llargs de diferents períodes, a la mort d'Aurembiaix va passar a mans dels Cabrera. La incorporació definitiva del comtat d'Urgell a la Corona
es va produir el 1314 amb el l casament del futur Alfons
III el Benigne amb Teresa d'Entença, aleshores hereva del comtat.
Viut: va
veure.
Eixís-en: va sortir-ne.
Tranuità: va marxar durant la
nit.
Se n'era exit: se n'havia anat.
Isqueren: van sortir.
 |
 |