L'esperit religiós del Llibre dels feits
Un bon exemple sobre quin és l'esperit religiós que recorre la Crònica són els moments previs a l'entrada a la ciutat de Mallorca, que cauria aquell mateix dia. El rei explica com tot l'exèrcit es va moure al crit de Sancta Maria! i com, després de la conquesta, els sarraïns li han explicat que el primer que havia entrat a la ciutat havia estat un cavaller que ell identifica amb sant Jordi.E, quan venc que tots se mogren, los cavallers e els servents, e s'anaren acostant al vall on era lo pas, tota la host a una vou començà a cridar:
- Sancta Maria, Sancta Maria!
E aquest mot no els eixia de la boca, que quan l'havien dit sempre s'hi tornaven, e així com més lo deïen més pujava la vou; e això dixeren be trenta vegades o pus. E, quan los cavalls armats començaren a entrar cessà la vou. E, quan fo feit lo pas on devien entrar los cavalls armats, havia ja bé llaïns de cinc-cents hòmens a peu. E el rei de Mallorques ab tota la gent dels sarraïns de la ciutat foren ja tots venguts al pas, e estrenyeren en guisa los de peu que i eren entrats, que si no entrassen los cavallers armats eren morts. E segons que els sarraïns nos contaren, deïen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques; e açò deu ésser nostra creença que fos sant Jordi, car en estòries trobam que en altres batalles l'han vist de crestians e de sarraïns moltes vegades.
Quan
venc que tots se mogren: quan tots es
van començar a moure.
Host:
tropa.
Vou:
veu.
En guisa:
de tal manera.
Viren:
van veure.
Deu ésser nostra creença:
pensem.
Car:
ja que.
 |
 |