Les quatres grans cròniques medievals catalanes
Llibre dels feits del rei En Jaume

La conquesta del regne de València

La conquesta del regne taifa de València va durar uns disset anys, va començar el 1229 i va acabar el 1245. Tanmateix, el rei no hi va intervenir directament fins al 1233. Jaume I explica en la Crònica que aquesta intervenció -d'altra banda, decisiva per a la conquesta definitiva- va tenir per punt de partença una conversa informal:

E nós estàvem en nostre regne d'Aragó jugant e deportant: e érem en Alcanís, e ab nós lo Maestre de l'Espital, e don Blasco d'Alagó, e foren abdós denant nós en un terrat. E nós estant així deportant e parlant, començà sa paraula lo Mestre de l'Espital (...), e dix:

-Sènyer, pus Déus vos ha ten bé guiats el feit de Mallorques, e en aquelles illes, ¿no començarets vós ni nós deçà, en aquell regne de València, qui ha estat de cara tots temps e de front a vostre llinatge, e tots temps han puyat d'haver aquell, e no l'han pogut haver (...)?

E nós pregam-lo que dixés on li semblaria que nós primerament poguéssem entrar al regne de València.

L'ofensiva final va tenir lloc entre 1236 i 1238. L'acció militar sobre la capital va fer des del Puig de Santa Maria. València va es va rendir el 28 de setembre de 1238.

En la detallada narració que fa el rei de la llarga campanya trobem tant moments de tendresa -com aquell en el qual Jaume I dóna ordre de no recollir la seva tenda de campanya fins que l'oreneta que hi havia fet el seu niu no se'n fos anada ab sos fill, pus en nostra fe era venguda- com moments d'heroïcitat:

E nós que ens entornàvem ab los hòmens, volvem-nos contra la vila a esguardar los sarraïns, que havia la campanya gran de fora, e un ballester tira'ns; (...) dona'ns en lo cap ab lo cairell prop del front. E Déus, que ho volc, no trapassà lo test, e eixi'ns bé a la meitat de la testa la punta de la sageta; e nós, ab ira que n'haguem, donam tel de mà en la sageta que trencam-la: e eixia'ns la sang per la cara a enjús; e ab lo mantell de sendat que nos aduíem torcàvem-nos la sang, e veníem rient, per tal que la host no se n'esmaiàs. E entram-nos-en en un reial en què nós posàvem, e engrossa'ns tota la cara e els ulls; sí que de l'ull de la part en què nós érem ferit no poguem veer per quatre o cinc dies. E, quan la cara nos fo desinflada, cavalgam per tota la host per tal que la gent no fos tota desconhortada.

E enviaren-nos les atzembles, e fem-les carregar de pa, e de vi, e de civada, e compram moltons en la host, e vaques, e cabres que havien amenades de cavalgada; e donam-los ració sempre per a un mes de la carn. E eixim de Borriana, e anam a Tortosa, e entram-hi en dos dies, e faem carregar quatre llenys de pa, e de vi e de civada, e de carn salada per a dos mesos, e enviam-los-ho. (...)

E trobam que podíem donar ració de farina a don Bernat Guilem d'Entença, qui era romàs al Puig, per a tres meses, e de vi per a sis meses, e que hi havia carn salada e civada per a dos meses...

... passam denant Morvedre, e ab nostre fenèvol, a la hora de vespres fom a la torre de Montcada tornats, sí que de part una casa, la nuit, enans que fossen les esteles al cel, haguem llevar lo fenèvol, e de nuit meteren-hi les cordes: sí que en l'altre dia a mitja tèrcia començam de tirar, e era tan gran la pressa de les femmes e dels enfants, e de les vaques, e de l'altre bestiar que era llaïns en l'albacar de la torre, que les pedres que tirava lo fenèvol matavem aquell bestiar, e era tan gran la pudor que els dava aquella mort del bestiar (que el fenèvol tirava de dia e de nuit, que no cesava), que quan venc al cinquèn dia ells se reteren per catius e la torre e sí mateis, e eixiren-ne mil cent quaranta-set. E eixi'n molta bona roba, e perles, e sarces de coll, e brassaderes d'aur e d'argent, e molt draps de seda e d'altres robes moltes, sí que entre els sarraïns e ço que n'eixí, que ben pujà a cent milia besants.

El regne de València va ser repoblat majoritàriament per gents de les terres de Lleida i de l'Urgell, que hi van portar el seu parlar, el català occidental.

Maestre de l'Espital: Mestre de l'Hospital.
Tots temps han puyat d'haver aquell: sempre han lluitat per tenir-lo.
Ab lo cairell: amb una sageta curta de punta quadrangular o triangular.
E Déus, que ho volc: i, gràcies a Déu.
Lo test: la peça de l'armadura que cobria el cap.
Donam tel de mà: (Nós) vam donar un cop de mà.
A enjús: avall.
Sendat: de seda.
Torcàvem-nos: ens eixugàvem.
Host: exèrcit.
No se n'esmaiàs: no s'espantés, no defallís.
Reial: lloc.
Engrossa'ns: se'ns va inflar (a Nós).
No fos tota desconhortada: no es desanimés.
A atzembles: bèsties de càrrega.
Moltons: xais, corders.
Havien amenades: havien portades.
Llenys: vaixells.
Denant: davant de.
Fenèvol: màquina de guerra.
Fom: vam ser.
Enans que: abans que.
Llaïns: dins.
L'albacar: l'espai del castell entre la torre i el mur exterior.
Sarces de coll: collars.
Brassaderes d'aur e d'argent: braçalets d'or i de plata.
Besants: tipus de moneda.