Fill primogènit de Pere el Gran i de Constança de Sicília va néixer a València l'any 1265 i va regnar entre el 1285 i el 1291.
Va fer-se càrrec del regne d'Aragó i de Catalunya quan el seu pare va marxar l'any 1282 a Sicília i va col·laborar estretament amb ell en la defensa de Catalunya contra els francesos.
Amb vint anys, a la mort del seu pare va heretar Aragó i Catalunya (el regne de Sicília va heretar-lo el seu germà Jaume) i va esforçar-se per resoldre els problemes que aquest havia deixat pendents: venjar les traïcions de Jaume II de Mallorca, de Sanç de Castella i del moixerif de Menorca. Va ser coronat a Saragossa.
Alfons va aconseguir la rendició de Mallorca i va conquerir Menorca, que des de temps de Jaume I era tributària de la corona. També va haver d'enfrontar-se al papat i a França per defensar els drets del seu germà Jaume al tron de Sicília.
Va morir a Barcelona quan es festejava el seu proper casament amb Elionor d'Anglaterra. Ramon Muntaner ho explica de la manera següent:
Per què, lla on la major festa era a Barcelona, e major alegre e major deport, e Déu venc de plaer que al senyor rei N'Anfós venc malautia d'una naixença que li féu en la cuixa, al raïgal. E per aquella ell no estec que no tragués a taulat ne anar ab armes, així con aquell qui era lo plus coratjós de tots fets d'armes que negun altre qui e'l món fos. E així, menyspreant aquella naixença, mesclà-s'hi febre; així que tan fort lo combaté ben deu jorns, que tot altre hom fóra mort.
El rei va ser enterrat amb l'hàbit dels franciscans al convent dels Framenors de Barcelona. Actualment les seves despulles són a la catedral de la ciutat, juntament amb les de la seva mare, Constança de Sicília.
Segons Muntaner, Alfons el Franc va morir verge:
E ab la creu abraçada, dient moltes bones oracions passà d'aquesta vida.
E si anc vis gran plor, aquí fo, així con aquells qui havien perdut bon senyor. E així con ell hac manat, ab gran professó fo portat als Frares Menors, e aquí ell fo enterrar. Déus, per la sua mercè, haja la sua ànima! E sens tot dubte podem estar que ab Déus és en paradís, així con aquell qui se n'anà verge, que jamés no hac paria de fembra, ans era son enteniment que verge vengués a sa muller, e que puis així mateix jamés no hagués cura d'altra dona.
Tanmateix, per un codicil testamentari dictat el dia abans de la seva mort sabem que estava esperant un fill d'una noia de Barcelona anomenada Dolça.
Alfons II va deixar Aragó, Catalunya, València i Mallorca al seu germà Jaume, en aquell moment rei de Sicília, amb la condició que aquest cedís el tron de Sicília al seu germà Frederic.
 |
Déu
venc de plaer: la voluntat de Déu
va voler.
Raïgal:
engonal.
E per aquella ell no estec:
però aquella (la malaltia) no va impedir.
Tragués a taulat:
tirar al taulat, tirar a una postissada de fustes contra la qual els
cavallers s'exercitaven a disparar llances.
Sí:
així.
Anc:
mai.
Hac manat:
havia ordenat.
Hac paria de fembra: ha
estat apariat amb una dona.
 |
|
|