La campanya contra els turcs es va desenvolupar amb rapidesa. Després de passar l'hivern a Artaqui, i el primer dia del mes d'abril de 1304 la Gran Companyia ja s'internava en el regne d'Anatòlia.

A Anatòlia van alliberar les ciutats de Filadèlfia, Nifs, Magnèsia, Tira -en l'església de la qual jau lo cos de monsènyer sant Jordi, qui és una església de les belles que jo anc veés-, i Efès.

Fins arribar a la frontera del regne d'Armènia, on el 15 d'agost va tenir lloc un important combat amb els turcs:

... (els turcs) foren tots aplegats a una muntanya, e foren tota hora ben deu mília hòmens a cavall e ben vint mília de peu. E batalla arrengada, una alba de dia, qui fo lo jorn de madona santa Maria d'Agost, ells vengren contra lo megaduc. (...) E los almogàvers cridaren: -Desperta, ferres! Desperta!-; e tantost lo megaduc ab la cavalleria va ferir als hòmens a cavall, e En Rocafort ab l'almogaveria als hòmens de peu, e aquí veérets fets d'armes, que jamés tal cosa no veé null hom. Què us diré? La batalla fo molt fort e cruel, mas a la fin tots los francs llevaren un crit e cridaren: -Aragon! Aragon!- e sí preseren tan gran vigoria, que els turcs se venceren.

.