A finals de 1304, un cop alliberada Anatòlia, l'emperador va reclamar la presència urgent de Roger de Flor a Constantinoble: el pare de Maria de Bulgària, esposa del megaduc, havia mort i un germà del rei havia usurpat el tron.

Roger de Flor -molt despagat con en aquella saó havia a desemparar lo regne de Natoli, que havia tot guanyat e restaurat dels turcs e de dolor- va exposar el fet al seu consell i va demanar-li la seva opinió:

E finalment lo consell fo aital donat: que de tot en tot anàs acórrer a l'emperador, e que l'hivern venia a dors, e que en aquell hivern farien compliment a l'emperador d'açò que ops hauria, e puis a la primavera tornarien a Natoli.

Roger de Flor va ser rebut amb gran festa a Constantinoble. Poc temps després arribava Berenguer d'Entença per unir-se a la Companyia. Roger de Flor va oferir a Berenguer d'Entença, amb la vènia de l'emperador, el megaducat. Ell va ser investit Cèsar de l'imperi:

E tantost con açò hac fet, l'emperador, davant tuit, féu-se asseure de prop de frare Roger, e donà-li la verga, e el capell, e la senyera e el segell de l'emperi. E cèsar és aital ofici que seu en una cadira qui és prop d'aquella de l'emperador, que no és mas mig palm pus baixa. E pot fer de l'emperi tot aitant con l'emperador. (...) E així fo creat frare Roger cèsar; e troba's que quatre-cents anys havia que cèsar no havia haüt en l'emperi de Constantinoble, per què fo la honor molt major. E con tot açò fo fet ab gran solemnitat e ab gran festa, d'aquí avant hac nom En Berenguer d'Entença "megaduc", e frare Roger "cèsar".

Més tard, Roger de Flor amb la seva família, Berenguer d'Entença i les seves tropes van dirigir-se a Gal·lípoli, prop de l'antiga Troia, per passar-hi l'hivern.