Elogi de Catalunya i de la llengua catalana
Una de les característiques de la Crònica de Muntaner és el seu patriotisme. Muntaner, que ha viatjat fins a Orient i que coneix la majoria dels pobles de la Mediterrània, gairebé al començament de la seva crònica escriu referint-se a Catalunya i a la unitat que presentava la llengua catalana:
Catalunya
E negú no es pens que Catalunya sia poca província ans vull que sàpia tothom, que en Catalunya ha comunament pus ric poble que negú poble que jo sàpia ne haja vist de neguna província, si bé les gents del món la major part los fan pobres. Ver és que en Catalunya no ha aquelles grans riqueses de moneda de certs hòmens senyalats, que ha en altres terres: mas la comunitat del poble és lo pus benanant que poble del món, e qui viuen mills e pus ordonadament en llurg alberg ab llurs mullers e llurs fills, que poble qui e'l món sia.
 |
La llengua catalana. Les dues llengües del Regne d'Aragó
D'altra part, vós diré cosa de què us meravellarets, emperò si bé ho encercats, així ho trobarets: que d'un llenguatge solament, de negunes gents no són tantes com catalans. Que si volets dir castellans, la dreta Castella poc dura e poc és, que en Castella hi ha moltes províncies qui cascun parla son llenguatge, qui són així departits com catalans e aragoneses. E si ben catalans e aragoneses són d'un senyor, la llengua no és una ans és molt departida. E així mateix trobarets en França, e en Anglaterra, e en Alemanya, e per tota Itàlia e per tota Romania (...).
E així us he dita cosa dels catalans que és vera veritat. E seran molts qui se'n meravellaran e ho tendran per faula, però que es vullen se'n diguen, que així és veritat.
 |
Ans: sinó que .
Pus:
més.
Negú:
cap.
La comunitat:
la major part.
Lo pus benanant:
la més benestant.
Mills:
millor.
Emperò:
però.
Encercats:
cerqueu.
D'un llenguatge solament:
d'una llengua unitària.
Negunes gents no són tantes:
no hi ha tanta gent.
Poc és:
és poca cosa.
Qui cascun:
on cadascun.
Departits:
de diferents.
Departida:
diferent.
Vera: veritable.
Es vullen se'n diguen:
que diguin el que vulguin.
 |
|
|