E si negun me demana: -En Muntaner, ¿quines
gràcies coneixets vós que fan més los senyors del
casal d'Aragó a llurs sotmeses que altres?-, jo us diré:
-La primera gràcia és que tenen
llurs rics-hòmens, prelats, cavallers e hòmens de viles
e de mases mills
en veritat e en dretura que neguns altres senyors del món.
D'altra part, que tots temps los donen e els
fan moltes gràcies.(...)
E d'altra part, que cavalquen tots dies per
les ciutats, viles e llocs, e es mostren a llurs pobles. E si bon hom
o fembra pobra los crida: -Senyor, mercè!-, que tiraran la regna
e oir-los han e els daran tantost consell
a llur necessitat.
Què us diré? Que tant són
bons e gracioses a llurs sotmesos que llonga cosa
seria d'escriure. E per ço llurs sotmesos són enflamats
de llur amor, que no temen mort per exalçar llur amor e honor
e senyoria, ans en res no guarden pont ne
palanca ne en temen a soferir fred ne calor ne null perill. Per què
Déus creix e mellora en tots fets ells e llurs pobles e los dóna
victòria e honor, e farà d'aquí avant si a Déu
plau, sobre tots llurs enemics.