Les
quatres grans cròniques medievals catalanes |
L'expedició dels almogàvers a Orient Després de vint anys de guerra a Sicília, el tractat de Caltabel·lota deixava sense feina milers de soldats catalanoaragonesos -cavallers, peons i almogàvers- professionals. Roger de Flor va proposar a Frederic II de Sicília d'oferir la Gran Companyia a l'emperador de Bizanci, Andrònic II, cada vegada més assetjat pels turcs. Fins a tal punt que, des del seu palau els podia veure a l'altra banda del Bòsfor:
Frederic hi acceptà una proposta, que suposava allunyar de l'illa un contingent enorme de soldats inactius, que aviat podien donar-li problemes. Roger de Flor i l'emperador van signar un contracte per quatre mesos prorrogables i es va posar en marxa l'expedició. Ramon Muntaner va participar-hi en qualitat d'administrador de la Companyia. El mes de setembre de 1302 el gruix de l'estol va sortir de Messina. El formaven 36 naus amb 1.500 cavallers, 4.000 almogàvers, 1.000 peons i les tripulacions:
L'estada de la Companyia a Orient es pot dividir en grans dos períodes: el primer, entre 1302 i 1311, caracteritzat pel nomadisme i els enfrontaments guerrers; el segon, entre 1311 i 1460, caracteritzat per l'ocupació dels territoris conquerits en l'etapa anterior.
Conquest:
conquerit.
|