 |
Fill segon de
Pere el Gran i de Constança
de Sicília, va néixer a València el 10 d'agost
de 1268. A la mort del seu pare va rebre
la corona de Sicília, on va regnar entre 1285-1296. A la mort del seu germà Alfons, va regnar a Aragó entre 1296 i 1327. |
Quan tenia 16 anys el seu pare, abans de dirigir-se a Bordeus on havia d'enfrontar-se en duel a Carles d'Anjou, va nomenar-lo el seu lloctinent a Sicília, càrrec que va ocupar fins que en va ser coronat rei. De les aventures galants de Jaume II a Sicília van néixer tres fills. El rei no els va admetre mai a la cort; cosa que sí van fer el seu fill Alfons el Benigne i el seu nét Pere el Cerimoniós.
Va ser coronat rei d'Aragó a Saragossa. I tot i el testament d'Alfons el Franc, que havia disposat que la corona de Sicília passés al seu germà Frederic, Jaume II va continuar usant el títol de rei de Sicília.
Les primeres accions polítiques de Jaume van ser dirigides a solucionar els enfrontaments que el regne d'Aragó mantenia amb Sanç el Brau de Castella i amb França i el papat des de temps del seu pare a causa del regne de Sicília. La Pau d'Anagni -una de les clàusules de la qual establia el casament del rei amb Blanca d'Anjou- va posar als conflictes amb aquests darrers. A canvi, Jaume rebre del Papa la investidura de Còrsega i de Sardenya.
Els sicilians van intentar revocar el tractat però no ho van aconseguir. Decidits a no acceptar els acords, van coronar rei Frederic, germà de Jaume. En compliment del Tractat, Jaume es va veure obligat a declarar la guerra a Frederic i als seus antics súbdits. Tanmateix, després d'una important victòria de Roger de Llúria contra els sicilians, Jaume es va retirar amb el pretext que havia tingut moltes baixes. Els germans van signar la Pau de Caltabel·lota i Jaume va regalar al seu germà l'espasa del seu pare, Pere el Gran.
Després de Caltabel·lota es va iniciar l'expedició de la Companyia Catalana a Orient, que va annexionar els ducats d'Atenes i Neopàtria a la corona de Sicília.
Pel que fa a Castella, a la mort del rei Sanç, Jaume va retornar a la política dels seus antepassats Pere el Gran i Alfons II i va tornar a donar suport a l'aspirant a la corona, Alfons de la Cerda, que li havia promès el regne de Múrcia. Les tropes catalanes el van conquerir l'any 1296.
A la mort de Blanca d'Anjou, ocorreguda l'octubre de 1310, amb qui havia tingut deu fills, tenir cinc fills i cinc filles:
Jaume, hereu de la Corona i promès d' Elionor de Castella. El dia del seu casament va renunciar als seus drets al tron i va prendre els hàbits.
Alfons, comte de Barcelona i rei d'Aragó (Alfons el Benigne).
Maria, casada amb Pere de Castella, fill de Sanç IV de Castella.
Constança, que es va casar amb l'infant Don Juan Manuel de Castella.
Elisabet, casada amb Frederic I d'Habsburg, rei d'Alemanya. Joan, arquebisbe de Toledo i de Tarragona, i Patriarca d'Alexandria.
Pere, comte de Ribagorça i pretendent al tron.
Blanca, religiosa.
Ramon Berenguer, comte d'Empúries.
Violant, casada amb Felip, dèspota de Romania.
Jaume el Just es va casar dues vegades més: de primer amb Maria de Xipre, hereva de l'illa en el moment de màxima expansió catalana per la Mediterrània. El matrimoni va ser un desastre i Maria va morir a Tortosa el 1322; i posteriorment, al cap de tres mesos de la mort de Maria, amb Elisenda de Montcada. La cerimònia va celebrar-se a Tarragona.
Poc després del casament, els reis es van traslladar a Portfangós per acomiadar l'estol que, capitanejat pel seu segon fill Alfons, iniciaria la conquesta de Sardenya.
Durant el seu matrimoni amb Blanca d'Anjou, Jaume II va fer construir la capella reial de Santa Àgata de Barcelona; i casat amb Elisenda de Montcada va fundar el monestir de Pedralbes de Barcelona. Igualment al llarg del seu regnat, l'any 1300, es va fundar l'Estudi General a Lleida, la primera universitat del país.
El rei va morir a Barcelona l'any 1327. Jaume II, com ara Roger de Llúria, van escollir sepultura a Santes Creus, vora les despulles de Pere el Gran. Complint la seva voluntat va ser enterrat juntament amb la seva primera dona, Blanca d'Anjou. L'estudi de les tombes reials dut a terme darrerament pel Museu d’Història de Catalunya ha posat al descobert que la tomba de Jaume i Blanca, i en la qual només s'hi han trobat les restes de la reina, presentava una singularitat: un òcul que permetia veure'n l'interior.
El va succeir el seu segon fill, Alfons.
 |