La unió dels regnes del Casal d'Aragó.
L'exemple de la mata de jonc
Per a Ramon Muntaner els tres regnes del Casal d'Aragó
Aragó,
Mallorca i Sicília
han de formar una unitat indestriable ja que és aquesta unitat
la que els dóna la seva força.
A la mort de Jaume
II, Muntaner dóna aquests consells al nou sobirà d'Aragó,
Alfons
el Benigne:
E pot fer compte que ell és rei
d'Aragon e de València, e de Sardenya e de Còrsega, e
de Mallorca e de Sicília (...) que de tot és cap e major.
E mentre que a ell plàcia que aquells regnes haja e tenga per
cosa sua pròpia, e el senyor rei de Mallorca e el senyor rei
de Sicília sien d'una volentat e d'una
valença, així con ésser deuen, poden fer compte
que seran sobirans a tots los reis del món e prínceps,
així de crestians con de sarraïns (...) E així la
casa de Mallorca e de Sicília, qui porten lo seu senyal e ab
aquell han a viure e a morir, reja e mantenga
contra tots los hòmens del món. (...)
E si negun me demana: En Muntaner, quin és
l'eximpli de la mata del jonc?, jo li respon que la mata del jonc ha
aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts,
e tota volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé
qui tiren, no l'arrencaran (...) e si en llevats la corda, de jonc en
jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys (...) E així
seria d'aquests tres reis, que si entre ells havia devisions neguna
ne discòrdia, ço que Déus no vulla, fèts
compte que han de tals veïns que pensarien de
consumar la un ab l'altre. Per què és
mester que d'aquest cas se guarden: que mentre tots tres sien
d'una valença, no temen tot altre poder del món, ans,
així con davant vos he dit, seran tots temps sobirans a llurs
enemics.
Reja: regeixi.
Consumar la un ab l'altre:
acabar amb l'un i amb l'altre.
És mester que: cal
que.
Sien d'una valença:
estiguin units.
Ans:
sinó que.
|