Així que va arribar al tron, Alfons el Franc va voler venjar la traïció del moixerif de Menorca al seu pare, Pere el Gran. El moxerif de l'illa -Menorca era tributària de la corona des del regnat de Jaume I i mantenia relació de vassallatge amb el regne de Mallorca-, havia avisat el rei de Tunis quan Pere el Gran s'havia dirigit cap a Alcoll. A la vegada, Alfons pensava que Menorca era un punt estratègic fonamental per poder controlar totalment l'illa de Mallorca, que ell mateix acabava de recuperar per a la corona.
Com lo senyor rei partit d'Aleró e tornat en sa terra, ell se pensà que gran vergonya era de la casa d'Aragon que la illa de Menorca tenguessen sarraïns, e aixís que era bo que els ne gitàs, e que la conquerís, e que en llevàs d'afany son avoncle lo rei de Mallorca; e que més valia, quan que li retés la illa de Mallorca, que li retés la illa de Menorca poblada de crestians (...) e així lo senyor rei respòs que, ab Déu, ell venjaria lo senyor rei son pare de la tració que li havia feta con féu a saber en Barbaria que el senyor rei hi anava (...). E tantost ell tramès son missatge al senyor rei de Sicília, son frare, que li trametés l'almirall ab quaranta galees armades; e féu-li saber con les volia per lo dit viatge de Menorca.
L'estol catalanoaragonès, comandat pels almiralls Marquet i Mallol, va arribar a l'illa el 5 de gener de 1287. Abans, però, s'havia hagut de refugiar a l'illa de Mallorca.
Muntaner, que es creu que els anys 1286 i 1287 era a l'illa a casa dels seus cosins i devia participar en la conquesta, ens l'explica i ens dóna a conèixer les dures condicions meteorològiques d'aquell hivern i el miracle que, segons diu, va tenir lloc pel Nadal.
E a Salou, e ab la gràcia de Déu, recolliren-se; e vengren a la ciutat de Mallorca, on foren quinze jorns abans de Nadal. E eixhivernà tan fortament, que jo jamés no viu tan forts hivern de neus e de pluges e de tant de glaç: Què us diria? Que tan forts hivern era, que bastara que hom fos en la mar de la Tana; que galiots hi havia que de fred perderen los caps dels dits. E contar-vos he un bell miracle que s'hi esdevenc per aquest mal temps, lo qual jo viu, e tothom comunament; e aquest vos vull recontar per ço que cascun se guard de la ira de Déu.
Menorca es va rendir el dia 21 de gener:
E con lo moixerif veé lo gran poder del senyor rei, ell li tramès sos missatges, e pregà-lo que fos de gràcia e de mercè sua que ell, ab vint de sos parents qui ab ell eren, ab llurs mullers e llurs infants, que els ne lleixàs anar en Barbària, solament ab llurs vestedures e ab vianda estrò lla: e ell retria lo castell de Maó e la vila de Ciutadella. E lo senyor rei, per ço que la illa pogués haver sens tot embarg, atorgà-li-ho; e així lo moxerif reté lo castell, e la vila de Ciutadella e tots los altres llocs de la illa, e li donà tot quant tresor hi havia. E lo senyor rei lliurà-li una nau que noliejà (...) E partiren-se del port en tal punt que la nau aquella acollí fortuna e rompé en Barbaria, que anc no n'escapà persona.
La forma com Muntaner explica la sort que van córrer els habitants de l'illa confirma que la venda d'esclaus era una pràctica habitual en aquella època.
 |
Els
ne gitàs: els en fes fora.
En llevàs d'afany:
tragués aquesta preocupació.
Avoncle:
oncle.
Tantost: tot seguit.
Eixhivernà:
va hivernar.
Bastara: semblava.
Mar de la Tana:
mar de Asov. Mar annex al mar Negre, que a les proximitats de les costes
es manté gelat entre els mesos de desembre i abril.
Estrò lla:
fins allà.
Embarg:
dificultat.
Noliejà:
va llogar.
Anc:
fins ara.
 |
|
|