Les
quatres grans cròniques medievals catalanes |
Roger de Flor i Tirant lo Blanc Joanot Martorell es va inspirar en la figura de Roger de Flor per a la creació dels seu personatge Tirant lo Blanc. La salvació de Constantinoble, base de la trama del Tirant lo Blanc, era un tòpic novel·lesc existent abans que Martorell escrigués la seva novel·la, i ja havia estat tractat al Guy de Warwick que sabem que Martorell coneixia. Tot i que no hi hagi un paral·lelisme exacte entre les figures de Roger de Flor i de Tirant, aquest presenta un seguit de trets que es corresponen amb el cabdill dels almogàvers. Així, Roger de Flor, després de la pau de Catalbellota, des de Sicília es dirigeix a Constantinoble per tal de posar-se al servei del vell Andrònic II Paleòleg, emperador de Bizanci, amenaçat pels turcs; Tirant fa el mateix recorregut amb la mateixa finalitat. A la novel·la, Tirant és nomenat capità general de la gent d’armes i de la justícia de l’Imperi grec, i més tard és proclamat Cèsar de l’Imperi; Roger de Flor va rebre el títol de Megaduc de l’Imperi i també és fet Cèsar. Igualment a la ficció, Tirant es casa amb Carmesina, filla de l’emperador; en la realitat, Roger de Flor es va casar amb Maria, neboda de l’Emperador de Bizanci i filla del rei de Bulgària. Finalment, Roger de Flor havia mort assassinat a Andrianàpolis, la mateixa ciutat en què Tirant emmalaltirà i morirà.
|