Les quatres grans cròniques medievals catalanes

Crònica de Pere el Cerimoniós




Annexió del Regne de Mallorca. Procés contra Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca a Barcelona

Jaume III es va presentar a Barcelona amb la seva dona, Constança d'Aragó, germana de Pere el Cerimoniós, i tota la seva cort. Va allotjar-se en un convent al costat del port i, des del convent fins a les seves galeres, va fer construir un pont cobert pel qual podia entrar i sortir secretament de la ciutat amb tota llibertat.

E, com fom en Barcelona, no passaren pocs dies que el rei de Mallorques, ab la reina, sa muller, germana nostra, e ab tota sa Cort, venia ab quatre galees. Lo qual dit rei hac fet fer un pont de fusta en la mar endret del monestir de Frares Menors de la dita ciutat, on ell posava. Lo qual pont partia de la mar e traversava lo dit monestir fins a la cambra on lo dit rei de Mallorques estava; així que de la mar fins a la dita cambra era lo dit pont ben clos, deçà e dellà, de fusta tan alta que no podia hom veure les persones que en passaven; així que, de la dita cambra fins al cap del dit pont, qui era un bon tros dins la mar, podia hom entrar secretament en les galees del dit rei de Mallorques.

Segons explica Pere el Cerimoniós, quan ell, el seu germà Jaume, i el seu oncle Pere es disposaven a anar al convent a retre la visita obligada de cortesia que els corresponia fer als monarques mallorquins, Jaume de Mallorca va fingir que estava malalt i el mateix va obligar a fer a la seva dona. La seva intenció era que el rei i els dos infants entressin sols a la cambra per, d'aquesta manera, retenir-los en el seu poder i, un poc segrestats -si sorgia l'alarma, els seus soldats haurien hagut de matar-los- emportar-se'ls a Mallorca.

El seu pla va fracassar perquè un dels participants en el complot -després es descobrirà que es tracta de la reina Constança, germana del Cerimoniós- va confessar-lo a un frare perquè advertís el rei d'Aragó del perill que corria si anava a visitar els monarques mallorquins.

Venc entre nona e vespres, car llavors no dormíem de dia, a nós un fraire Preïcador, de santa vida, qui era familiar nostre, de qui no ens membra lo nom, ab lo qual un hom, qui en dita traïció devia caber, se'n descobrí e li dix que ens degués dir, en secret e en confessió, que per res nós no anàssem veure la reina, nostra sor, car, si ho faíem, sens algun dubte que nós seríem morts, e que d'aquesta raó no ens podia més avant dir.

Aquest va prendre les mesures de protecció oportunes i, davant la insistència dels dos infants, que no entenien per què el Cerimoniós s'atardava a visitar als reis de Mallorca -cosa que consideraven una falta greu de cortesia-, es va disposar a complimentar-los l'endemà. Una oportuna infecció a la cara, que el rei atribueix a la providència divina, però, va obligar el rei Pere a allitar-se uns quants dies.

E nostre Seenyor Déus, esguardant la nostra llealtat e nostre bon enteniment, volent-nos tolre e llunyar de tot mal e perill, aquella nit que ho havíem atorgat que hi íriem en l'endemà, se féu en la cara nostra, prop l'ull, una eixidura fort al e d'àvol natura, que ens n'haguem a sagnar; per la qual fom excusats de no anar veure la dita reina, nostra sor, e estiguem per alguns jorns en la nostra cambra tro que en fom millorats.

Pocs dies després va tornar a aparèixer el frare amb un altre missatge:

-Senyor, jo us faç tal resposta, que vós, encontinent trametats per la senyora reina, vostra sor, que vinga a vós per veure-us, e si lo rei, son marit, no ho vol que vinga a vós, que la'n façats venir o per força o per grat, car, com ella, senyor, serà ab vós, ella us dirà lo fet de la veritat.

Jaume de Mallorca va oposar-se rotundament a la visita de Constança al seu germà però la reina va ser duta a la força al palau reial. Un cop allà, Constança, davant l'astorament dels infants Jaume i Pere, va explicar-los la traïció del seu marit.

El rei d'Aragó va deixar que Jaume marxés -E nós li diguem que se n'anàs en bona hora- però va afegir aquell complot com una prova inculpatòria més contra el seu cunyat. Constança va quedar retinguda a Barcelona.

Com fom: quan vam ser.
Venc: va venir.
De qui no ens membra lo nom:: de qui no recordo el nom.
Car: ja que.
Sor: germana.
Faïem: féiem.
D'aquesta raó no ens podia més avant dir: Sobre això no ens podia dir res més.
Tolre: treure.
Eixidura: tumor.
Fort al e d'àvol natura: molt gran i dolent.
Sagnar: obrir.
Tro que: fins que .
Encontinent: de seguida.
Per grat: de grat .
Com: quan.