Martí l'Humà va morir sense hereu legítim directe i sense designar successor. El rei confiava d'obtenir la legitimització del seu nét Frederic de Luna, fill il·legítim de Martí el Jove, rei de Sicília, que havia mort, sense fills legítims, un any abans.

Poc després de la mort del rei Martí, el Papa va legalitzar Frederic però va limitar els seus drets successoris al regne de Sicília.

La successió al regne d'Aragó hauria hagut de recaure en el parent més pròxim per via masculina, el comte Jaume d'Urgell, que ja era governador general de la corona. Jaume era besnét d'Alfons el Benigne, i nét de Jaume d'Urgell, el germà del Cerimoniós. Però el comte d'Urgell tenia molts enemics entre els magnats aragonesos i catalans, i aquests es van oposar a la seva designació.

Pel que fa a la via femenina, els pretendents amb més drets eren Lluís d'Anjou, fill de Violant, filla de Joan I i de Violant de Bar, casada amb el rei de Nàpols; i Ferran de Trastàmara, dit el d'Antequera, fill d'Elionor d'Aragó, filla de Pere el Cerimoniós, casada amb Joan I de Castella.

El cisma que vivia l'Església, amb tres papes simultanis: un a Roma, un altre a Avinyó; i un tercer, l'aragonès Pedro Martínez de Luna, refugiat a Peníscola, va jugar un paper decisiu en l'elecció del nou rei d'Aragó.

Així, el papa Luna, Benet XIII, i a qui Aragó i Castella es mantenien fidels, va aconsellar que un grup d'experts examinessin els drets dels candidats i designessin el nou rei. El seu consell va ser acceptat i nou experts (3 per cada regne) es van reunir a la vila aragonesa de Casp.

La majoria d'electors eren addictes a Benet XIII, partidari de Ferran de Castella, que creia que, amb la designació de Ferran d'Antequera s'asseguraria per sempre més l'obediència dels regnes d'Aragó i de Castella.

El 24 de juny de 1412 els compromissaris van emetre els seus vots: 6 van ser per a Ferran de Trastàmara; Jaume d'Urgell en va rebre 2, un dels quals era compartit amb el duc de Gandia, besnét de Jaume II; i un dels electors no va votar.

La dinastia dels reis del Casal de Barcelona s'extingia, doncs, amb la mort de Martí l'Humà i una nova dinastia, la castellana dels Trastàmara, començava a regnar al Regne d'Aragó.