Gènova era la gran rival de Catalunya a la Mediterrània i intervenia contínuament en els conflictes que Pere el Cerimoniós tenia oberts a Sardenya. Entre 1350 i 1353 el Cerimoniós va haver d'enfrontar-se dues vegades als genovesos.

L'any 1350 missatgers solemnes del duc e comú de Venècia van visitar el rei Pere per proposar-li una confederació contra lo duc e comú de Gènova. Els genovesos, sabedors de l'oferta dels venecians es van presentar immediatament davant del rei per oferir-li la confirmació de la pau que feia temps que tenien signada.

Consultat el Consell reial, i atenent los damnatges grans que els dits genoveses nos havien dat, estant ab nós en pau, el Cerimoniós decideix l'aliança amb Venècia. La batalla naval va tenir lloc en aigües de Constantinoble on la confederació formada per catalanoaragonesos, venecians i grecs va derrotar els genovesos:

E los dits estols nostres estants ab llurs estendards llevats e tots aparellats per combatre giraren sobre l'estol dels genoveses. E los dits genoveses giraren e feren la dita via de Pera, e, com foren denant Pera, sorgiren tots escampats en diverses partides, ço és, qui quatre, qui cinc, qui sis, qui set, qui nou galeres en espai d'una milla, car fortuna era. E los estols nostres seguiren-los e feriren en ells tots per flotes escampats e partits.

Tot i això, només deu de les vint-i-quatre galeres enviades pel Regne d'Aragó van poder tornar a Catalunya.

Posteriorment Pere el Cerimoniós va trametre deseiximents al duc e comú de Gènova, per tal com los dits duc e comú, estants ab nós en pau, aquella, en diverses maneres, nos havien trencada e fet contra aquella, robaren nostres sotmeses e faent-nos guerra en Sardenya ab los Doria, vassalls nostres.

Ni la intervenció del papa, Clement VI, ni la de l'emperador d'Alemanya, ni la del rei de França van poder evitar el segon enfrontament amb els genovesos. El 25 d'agost de 1353 l'estol catalanoaragonès, comandat per Bernat de Cabrera, va arribar davant del port de l'Alguer i va posar setge a la ciutat, aliada de Gènova. La batalla va tenir lloc el 27 d'agost i en ella van participar també els venecians:

... el nostre estol, ab les vint galeres dels dits venecians, virilment vencé l'estol dels genoveses, e pres trenta-tres galees de l'estol dels genoveses ab la xurma e tot llur forniment. E l'almirall de Gènova, així com a vençut fugí ab disset galeres sues desbaratades e malmenades, les quals, si no sobrevengués la nit, lo nostre estol hagra preses e haüdes. (...) lo nostre capità (...) atrobà que, en la dita batalla, havia mortes vuit mília persones, poc més o menys, de l'estol dels genoveses, entre els quals era la major partida dels gentilshòmens de Gènova, e de preses tres mília dues-centes. Així mateix atrobà que, de la part del nostre estol, moriren en la dita batalla cinc hòmens de paratge e tro a tres-centes cinquanta persones de peu, e nafrades ultra dues mília persones, entre els quals fon nafrat lo dit capità nostre ab passador per la cara, de la qual no hac perill.

La ciutat de l'Alguer es va retre tres dies més tard.

El comerç a la Mediterrània tornava a estar obert a catalans i venecians.