Les quatres grans cròniques medievals catalanes

Crònica de Pere el Cerimoniós



La Guerra dels dos Peres (1356-1369)

Es coneix amb aquest nom la guerra que al llarg de 13 anys, entre 1356 i 1369, van mantenir Pere el Cerimoniós d'Aragó i Pere I el Cruel de Castella. A aquesta guerra li dedica el Cerimoniós el sisè i darrer capítol de la seva Crònica.

La Guerra dels dos Peres tenia motius polítics -la lluita per l'hegemonia a la Península- i motius econòmics -la defensa del comerç a la Mediterrània, que havia donat lloc a la guerra de Pere el Cerimoniós contra Gènova, aliada de Castella-.

D'altra banda, la guerra té com a rerafons la guerra civil castellana -tant la lluita de Pere el Cruel amb la noblesa com el seu enfrontament amb el seu germanastre Enric de Trastàmara-, i les aliances internacionals, d'Aragó amb França i de Castella amb Anglaterra, durant la Guerra dels Cent Anys.

El 1356, el rei de Castella, prenent per excusa un petit incident naval comercial entre catalans i genovesos en aigües castellanes, va declarar la guerra al Cerimoniós.

La guerra, al llarg de la qual els exèrcits castellans van envair reiteradament València i Aragó, i l'esquadra castellana va arribar a atacar les ciutats de Barcelona i València, no va acabar fins a la mort de Pere el Cruel. Aquest, molt supersticiós, potser creient la fama de nigromant del rei catalanoaragonès, va el·ludir sempre el combat directe amb el Cerimoniós.

Durant la guerra el rei d'Aragó va comptar amb la col·laboració d'Enric de Trastàmara i del seu germanastre, Ferran d'Aragó, que en un primer moment havia servit Pere el Cruel. Tots dos, Enric i Ferran, eren pretendents al tron de Castella. El darrer, de sempre, al tron d'Aragó.

Essent Pere el Cerimoniós a Castelló l'any 1363, van arribar-li notícies d'una possible traïció del seu germanastre Ferran a qui temps abans havia donat la procuradoria general dels seus regnes. Consultat el Consell, va dictar ordre de presó contra el marquès de Tortosa. La Crònica explica que quan li va ser comunicada l'ordre, l'infant va intentar defensar-se i que els agutzils del rei van haver de matar-lo. Desapareixia així un dels seus aliats en la guerra però també el rival més perillós del Cerimoniós des d'abans que el rei cenyís la corona. I el pretendent amb més dret per disputar a Enric de Trastàmara la corona de Castella en cas de desaparició de Pere el Cruel.

El fi de la guerra
La campanya definitiva contra Castella va comptar amb l'ajut de França i del Papa, que van enviar a Pere el Cerimoniós les Grans Companyies. Les Grans Companyies eren tropes mercenàries que havien lluitat tant a favor de França com d'Anglaterra en la Guerra dels Cent Anys i que en temps de pau resultaven un perill potencial greu dins del territori francès, i dels estats pontificis.

El 23 de març de 1369 Pere I el Cruel va morir a Montiel a mans del seu germanastre. Enric va proclamar-se rei de Castella i va fundar la dinastia castellana dels Trastàmara.

La mort de Pere I el Cruel va posar fi a la guerra.