Fill únic de l'infant Ferran de Mallorca i Isabel de Sabran. Nét de Jaume II de Mallorca i d'Esclaramunda de Foix. Orfe de mare, als trenta-dos dies de vida el seu pare, company de Muntaner a la Gran Companyia, el va confiar a Ramon Muntaner perquè el portés de Catània a Perpinyà i el lliurés a la seva àvia paterna.

Va succeir el seu oncle Sanç I de Mallorca. Va heretar la corona amb nou anys però no va accedir a la plena governació del regne fins als vint. Un any després es va casar amb Constança d'Aragó, filla d'Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença. Era, per tant, cunyat de Pere el Cerimoniós.

Va perdre un llarg procés incoat per Pere el Cerimoniós, la sentència del qual ordenava la confiscació del regne i de totes les seves terres. El rei d'Aragó va ocupar Mallorca i el diumenge vint-i-dos de juny de 1343, es coronava rei a la catedral. Jaume quedava reclòs en els seus territoris continentals.

Tot i això, l'any següent, 1344, després que les tropes de Pere el Cerimoniós envaïssin el Rosselló Jaume III de Mallorca va quedar desposseït de tots els seus territoris, a excepció de Montpeller.

Convertit en Jaume de Montpeller, el 1349 Jaume va vendre la ciutat al rei de França i amb els diners va armar un estol amb la intenció de reconquerir Mallorca. El 25 d'octubre va ser derrotat i mort a la batalla de Llucmajor.

A la batalla també van prendre part els seus dos fills: Jaume, fill de Constança d'Aragó, que tenia només onze anys, i Pagà, el seu fill bastard, que també va morir en la lluita.

Jaume III de Mallorca va ser enterrat a l'església de Llucmajor. Posteriorment, per ordre de Pere el Cerimoniós, el seu cos va ser traslladat a la catedral de València. El 1905 les seves despulles van tornar a l'illa i van ser sepultades a la catedral.

El fill de Jaume i de Constança d'Aragó va ser fet presoner i tancat al castell de Xàtiva. Tretze anys més tard un grup de conjurats el van alliberar del Castell Nou de Barcelona on havia estat reclòs uns anys abans. També ell va intentar de recuperar el tron de Mallorca però va morir sense haver-ho aconseguit. En l'apèndix de la seva Crònica Pere el Cerimoniós explica així la mort del seu nebot:

E aquest infant de Mallorques, qui era fugit en França, entrà en Catalunya enemigament ab dos mília hòmens d'armes, e venc fins davant Barcelona, (...) fon entrat per la via de la Seu d'Urgell (...) isqué per la via de la vall d'Aran, e encontinent morí ab herbada que li fon donada.