Jaume IV de
Mallorca, i rei de Nàpols
(1337 - 1375)
Fill de Jaume III de Mallorca i de Constança d'Aragó, amb onze anys va prendre part en la batalla de Llucmajor en la qual va morir el seu pare. Fet presoner, va estar empresonat al castell de Bellver, a Xàtiva, i tancat en una gàbia al Castell Nou de Barcelona durant tretze anys. Pere el Cerimoniós no va accedir mai a suavitzar les condicions del presoner: li demanava a canvi la renúncia expressa a tot dret sobre la corona de Mallorca.
Alliberat, es va traslladar a Nàpols i es va casar amb la reina Joana I de Nàpols, bastant més gran que ell, amb la intenció que aquesta l’ajudés a recuperar Mallorca. En veure que no aconseguiria els mitjans per recuperar el seu regne, se’n va separar.
El 1374 va organitzar un exèrcit de mercenaris per lluitar contra el Cerimoniós i va començar la invasió del Roselló. En arribar l'hivern va refugiar-se a Castella, on va morir.
En l'apèndix de la seva Crònica Pere el Cerimoniós explica així la mort del seu nebot:
E aquest infant de Mallorques, qui era fugit en França, entrà en Catalunya enemigament ab dos mília hòmens d'armes, e venc fins davant Barcelona, (...) fon entrat per la via de la Seu d'Urgell (...) isqué per la via de la vall d'Aran, e encontinent morí ab herbada que li fon donada.
Va nomenar hereva del tron la seva germana Elisabet.
 |
Venc: va venir.
Isqué: va sortir.
Encontinent: de seguida.
Ab herbada que li fon donada: per les herbes que li van donar. Va morir emmetzinat.
 |
|
|