Santa Eulàlia havia estat la patrona de Barcelona fins al segle XVII en què, arran de la seva intercessió en la desaparició d'una plaga de llagostes que assotava la ciutat, es va nomenar patrona de la ciutat la Verge de la Mercè. Es diu que el 12 de febrer, dia que se celebra la diada de Santa Eulàlia, sempre plou a Barcelona. És la santa que plora perquè se sent oblidada pels barcelonins.

Santa Eulàlia, segons la tradició, havia nascut en una masia del desert de Sarrià. Als tretze anys, en ocasió de l'edicte de Dacià, que obligava els cristians a apostatar del cristianisme i a reconèixer la divinitat dels emperadors, va patir diversos martiris fins a la mort (la tradició diu també que al claustre de la catedral hi ha tantes oques blanques com martiris va patir Santa Eulàlia).

El segle IX, sota el paviment de la primitiva basílica de Santa Maria de les Arenes, posteriorment Santa Maria del Mar, es van trobar unes despulles que es van atribuir a la santa i que van quedar dipositades a la basílica. El 1339, regnant Pere el Cerimoniós, aquestes restes van ser traslladades a la catedral i col·locades en la cripta oberta sota l'altar major dins un ric sarcòfag de marbre tallat. La cerimònia del trasllat va ser espectacular. Pere III l'explica d'aquesta manera en la seva Crònica:

E ans que lo dit rei de Mallorques partís de Barcelona, fon feta translació de la verge santa Eulàlia, cos sant de Barcelona. E fo feta en lo segon digmenge de juliol de l'any de Nostre Senyor mil e tres-cents trenta-nou. E foren-hi presents nós e lo dit rei de Mallorques, e un cardenal apellat lo cardenal Rodés, qui era vengut d'Espanya per legat del Pare sant, e los infants En Pere e En Ramon Berenguer, oncles nostres, e l'infant En Jacme, frare nostre, e la reina dona Maria, muller nostra, e la reina dona Elicsèn, relicta del senyor rei en Jacme, avi nostre, e la reina de Mallorques, germana nostra, (...) La festa fo feta molt solemnement; e fo feta la dita translació en aital forma que nós e lo dit rei de Mallorques, e lo dit cardenal e arquebisbe e bisbes, portam lo dit cors sant en nostres mans, e desús estava un pal·li, lo qual portaven diverses prelats e barons e altres. E, eixints de la Seu, anam a la processó tro a l'esgleia de Nostra Dona Santa Maria de la Mar, e après tornam a la Seu, e lo dit cors sant fon mès en la tomba en la sua capella dejús l'altar de Santa Creu, hon hui està, la qual dita translació e processó fo així meravellosa e solemne que quaix creure no es poria.