Aïllant
Que impedeix o dificulta el pas de la calor o l’electricitat. La fusta i els plàstics són aïllants elèctrics.

Alternador
Màquina generadora de corrent elèctric altern.

Alumini
Metall blanc, semblant a la plata, inoxidable i lleuger, amb gran aplicació a la indústria.

Ambre
Reïna fòssil molt lleugera, dura i de color groc.

Ampere
Unitat d’intensitat del Sistema Internacional. El seu símbol és A. Equival a un coulomb partit per segon (C/s).

Any llum
És una unitat de distància molt utilitzada en astronomia. Es defineix com la distància que recorre la llum en un any i equival a 9,468 bilions de quilòmetres.

Àtom
La partícula més petita que forma un cos i que pot entrar a les reaccions químiques. Tot i que es va considerar indivisible, a l’actualitat se sap que està format per un nucli amb protons i neutrons i una escorça amb electrons.

Calor
Quantitat d'energia tèrmica que es transmet d’un cos a un altre o a l’ambient.

Carbó vegetal
Carbó que s'obté per combustió incompleta de la fusta.

Càrrega
Quantitat d’electricitat que es manifesta en un cos. És deguda a un excés o defecte d’electrons. Si hi ha un excés, la càrrega del cos és negativa. Si hi ha un defecte, positiva.

Cèl·lula fotoelèctrica o fotovoltàica
Dispositiu que genera electricitat a partir de l’impacte dels raigs de llum.

Cel·lulosa
Molècula constituïda per tot un seguit d’unitats de glucosa i que és el principal component de la paret cel·lular dels vegetals.

Central tèrmica
Central elèctrica que transforma en energia elèctrica l'energia tèrmica produïda a partir de l’energia química del combustible.

Composició química
Elements o compostos que entren a formar part d'una determinada substància.

Compost
Substància formada per elements de diferent natura.

Condicions normals
En física es parla de condicions normals a 1 atm de pressió i 0ºC de temperatura.

Conducció
Manera de transmetre’s de la calor deguda a la col·lisió entre partícules.

Conductor
Que deixa passar amb facilitat la calor o l’electricitat. Els metalls són bons conductors de la calor i l’electricitat.

Conductors tèrmics
Materials que transmeten la calor amb facilitat.

Convecció
Manera de transmetre’s de la calor deguda als moviments dels fluids.

Corrent continu
Corrent elèctric produït per un flux d’electrons per un conductor, sempre en el mateix sentit.

Coulomb
Unitat de càrrega del Sistema Internacional. El seu símbol és la C. Equival a 6,3 · 10¹⁸ electrons.

Coure
Metall de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, molt bon conductor de la calor i l’electricitat.

Densitat
Quantitat de massa d’una substància corresponent a una unitat de volum.

Dinamo
Màquina que transforma l’energia mecànica en corrent elèctric continu.

Diòxid de carboni
Compost químic que conté dos àtoms d'oxigen i un de carboni. Gas present a l'atmosfera; el seu augment és una de les causes de l'efecte hivernacle.

Direcció
Orientació en l’espai de l’acció d’una força.

Directament proporcional
Es diu de dues magnituds relacionades de manera que quan una creix, l’altra també ho fa.

Dissolució
Mescla homogènia de dues o més substàncies.

Dissolvent
Substància, normalment líquida, en la qual es dispersen les partícules d’una altra substància.

Duresa
La duresa és la resistència d’un material a ésser ratllat.

Efecte Joule
Fenomen produït en circular electrons per l’interior d’un material. El xoc dels electrons amb els àtoms que formen el material incrementen la seva energia calorífica, produint-se un despreniment de calor.

Elàstic
Que pot deformar-se a causa d’una força, i tornar a la seva forma original quan la força deixa d’actuar.

Electrons
Partícules amb càrrega elèctrica negativa que es troben a l’escorça dels àtoms.

Element
Substància formada per àtoms de la mateixa espècie. L'oxigen, l'hidrogen, el carboni o el ferro són elements.

Energia
Capacitat que permet realitzar una acció.

Energia cinètica
Energia que té un cos a causa del seu moviment.

Energia mecànica
Energia associada a l’acció d’una força. L’energia mecànica cinètica s’associa al moviment d’un objecte (originat per l’acció d’una força), mentre que l’energia mecànica potencial s’associa a la posició d’un objecte (conseqüència de l’acció anterior d’una força).

Energia tèrmica
Energia que indica el nivell de vibració dels elements que formen l'estructura d'un objecte.

Escales
Sèrie graduada de valors que s’utilitza per mesurar quelcom. Per mesurar la temperatura s’utilitzen diferents escales: la centígrada, la Kelvin o absoluta i la Fahrenheit.

Estat
Cadascuna de les formes d'agregació dels àtoms, ions i molècules en què es pot trobar la matèria. Hi ha tres estats: sòlid, líquid i gasós.

Extrusió
Procés de producció d’objectes de plàstic obligant-lo a sortir per una obertura que el conforma.

Fase
Cadascuna de les parts homogènies que es poden percebre en un sistema format per diversos components.

Ferro
Metall blanc grisenc, mal·leable, dúctil, molt tenaç i fàcilment oxidable.

Força
Qualsevol causa capaç de canviar l’estat de repòs o moviment d’un cos o de produir-li alguna deformació. Per exemple, quan dones un xut a una pilota, comença a moure’s. En donar la puntada de peu sobre la pilota has exercit una força. La seva unitat de mesura en el Sistema Internacional és el newton.

Fotosíntesi
Procés que realitzen les plantes i alguns procariotes per sintetitzar glúcids a partir d'energia lumínica, diòxid de carboni i alguna altra substància, aigua en el cas dels vegetals superiors.

Freqüència
Nombre de vegades que es repeteix una acció per unitat de temps.

Fulcre
Punt fix sobre el qual recolza una palanca.

Ganga
Material no aprofitable que acompanya un mineral.

Gravetat
Força que provoca que dos objectes amb massa s’atreguin. L’atracció gravitatòria de la Terra sobre nosaltres ens manté units a la seva superfície. La gravetat varia amb la distància. Quan més lluny estem d’un planeta, menys força de gravetat fa sobre nosaltres.

Heterogènia
Substància composta per parts de diversa natura.

Hidrocarbur
Compost orgànic format per carboni i hidrogen.

Homogènia
Substància que té una composició i una estructura uniformes.

Impacte ambiental
Alteració al medi ambient provocada per l’activitat humana.

Incandescent
Matèria que com a efecte de la calor emet llum visible.

Injecció
Procés de producció d’objectes de plàstic basat en la introducció a pressió d’un plàstic en estat líquid a l’interior d’un motlle.

Intensitat
Grau de mesura d’una magnitud qualsevol.

Inversament proporcional
Es diu de dues magnituds relacionades de manera que quan una creix, l’altra decreix.

Lluentor
Qualitat de la llum que reflecteix un cos.

Llum
Ona electromagnètica amb una freqüència perceptible per l'ull humà.

Massa
Quantitat de matèria. La unitat de massa en el Sistema Internacional és el quilogram (kg).

Mena
Mineral del qual procedeix un metall.

Metà
Hidrocarbur format per un carboni i quatre hidrògens (CH4).

Molècula
Conjunt d’àtoms lligats fortament per enllaços químics.

Motor d’explosió
Màquina que produeix un moviment a partir de l’expansió dels gasos produïts per la combustió d’un combustible.

Múltiple
Quantitat que en conté una altra un nombre determinant de vegades. Per exemple, dotze és múltiple de quatre, ja que el conté tres vegades.

Neutrons
Partícules elèctricament neutres que componen els nuclis atòmics juntament amb els protons, i que tenen una massa similar a la d’aquests.

Nucli
Part central de l’àtom, que conté la major part de la seva massa, i està formada per protons i neutrons.

Ona
Fenomen que es repeteix de manera periòdica a l'espai.

Òrbita
És el nom que rep la trajectòria que descriu un astre quan es mou. Els planetes, per exemple, descriuen òrbites que no són exactament circulars al voltant del Sol, i reben el nom d’òrbites el·líptiques.

Pila
Generador de corrent elèctric continu basat en reaccions químiques.

Polimerització
Reacció química en la qual dues o més molècules s’enllacen per donar cadenes molt llargues, o polímers, constituïdes per la repetició d’aquests elements, anomenats monòmers.

Posició
Punt de l’espai que serveix per indicar on es troba un objecte. Per definir la posició és necessari tenir primer un sistema de referència (usualment el lloc on ens trobem) i mesurar la distància a què es troba l’objecte. Quan l’objecte es desplaça sobre un pla o per l’espai, per fixar sense ambigüitats la posició cal fer servir més d’una distància. Aquestes distàncies reben el nom de coordenades. Per exemple, podem situar un cos en l’eix de coordenades al punt (3,2).

Potència
Magnitud que mesura l'afany que manifesta un sistema per executar un treball.

Pressió
Força que s’exerceix sobre una unitat de superfície. Per exemple, el teu pes, una força, exerceix una pressió sobre la cadira a la qual et trobes assegut. En el Sistema Internacional la seva unitat és el pascal (Pa).

Pressió atmosfèrica
Pressió que exerceix l’atmosfera sobre els cossos deguda al pes de l’aire.

Protons
Partícules amb càrrega elèctrica positiva que componen els nuclis atòmics juntament amb els neutrons.

Punt d’aplicació
Lloc sobre el qual actua una força.

Radiació electromagnètica
Emissió i propagació d'energia sense necessitat d'un suport material.

Raió
Filament tèxtil artificial que té unes propietats semblants a les de la seda natural.

Reactor de fusió
Reactor nuclear en el qual es porta a terme la unió de dos nuclis atòmics lleugers per obtenir-ne un de més pesant, i una gran quantitat d’energia. El Sol és un reactor de fusió.

Refinació
Procés de separació dels diferents components del petroli en cru.

Resclosa
Obra aixecada transversalment en un curs d’aigua per fer-la pujar de nivell.

Rígid
Que no altera la seva forma sota l’efecte d’una força.

Roda hidràulica
Roda proveïda a la perifèria de nombroses paletes sobre les quals és exercida la força de l'aigua d'un corrent que provoca la rotació de la roda, tot transformant en energia mecànica l'energia disponible.

Saturat
Que no admet més solut. Una dissolució saturada ja no incorpora més solut, i el solut precipita al fons del recipient.

Sentit
Forma d’apreciar una direcció des d'un punt a un altre, en contraposició a la mateixa direcció presa des d’aquest segon punt al primer.

Serpentí
Tub llarg, espiraliforme, que permet el refredament en els processos de destil·lació.

Sistema Internacional d’Unitats
Conjunt d’unitats de mesura utilitzat a tot el món per a totes les ciències. Va ser introduït l’any 1960 a la Conférence Générale de Poids et Mesures. Algunes de les seves unitats fonamentals són el metre (longitud), el quilogram (massa) i el segon (temps).

So
Moviment ondulatori d'un medi que pot interpretar l'oïda humana.

Solut
Substància dissolta.

Temperatura
Mesura de l’estat tèrmic d’un cos. És una estimació del valor mitjà de l’energia cinètica de les seves partícules. Les seves unitats són els graus centígrads (ºC). Per exemple, el cos d’una persona humana acostuma a estar a 37ºC. Al Sistema Internacional les seves unitats són els kelvin (K).

Tenaç
Que resisteix els esforços sense trencar-se.

Termòmetre
Instrument que aprofita la dilatació que presenten algunes substàncies quan augmenten o disminueixen de temperatura per donar-ne un valor numèric.

Trajectòria
És la línia que formen les diferents posicions d’un cos quan es mou. La trajectòria descriu el camí que ha fet un cos quan es desplaça d’un lloc a un altre.

Treball
Efecte d'una força quan venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d'aplicació. És la quantitat d’energia necessària per realitzar una acció.

Turbina
Màquina rotativa que transforma l'energia cinètica, potencial, interna o de pressió d'un fluid en energia mecànica.

Vector
Manera geomètrica de representar tota magnitud en la qual ha de considerar-se la direcció i el sentit, a més de la intensitat. Les forces són vectors.

Velocitat
És la magnitud física que serveix per mesurar com va de ràpid un cos en moviment. Es calcula dividint distància o variació de posició per temps, i té com a unitat en el Sistema Internacional el m/s. Es poden distingir dos tipus diferents de velocitats, la velocitat mitjana i la velocitat instantània. Per exemple, un cos pot viatjar a una velocitat mitjana de 30 km/h, o el que és el mateix, 8,3 m/s, si és capaç de recórrer 30 km en el temps d’una hora. Tot i això, la seva velocitat no té per què haver estat constant tot el trajecte. Pot haver-se aturat algun moment, en el qual la seva velocitat instantània haurà valgut 0 m/s.

Volt
Un volt és la diferència de potencial entre dos punts tals que l'energia necessària per traslladar una càrrega d'un coulomb de l'un a l'altre és d'un joule. 1 volt = 1 joule / 1 coulomb.