A través de l’anàlisi es pot arribar a la comprensió conceptual del coneixement musical. Amb un editor o seqüenciador es pot aïllar, manipular i destacar qualsevol paràmetre d’un so o els elements de l’estructura interna d’una seqüència musical transformant-los segons les necessitats de manera instantània. Aquest grau de fragmentació dels elements que permeten les tecnologies no la trobem en d’altres eines educatives (pissarra, llibre de text, instrument, CD,...). i presenta l’avantatge de que per molt esmicolat i aïllat que estigui l’element o fragment musical a analitzar, amb aquestes eines sempre el podem identificar i escoltar. Això vol dir que l’oïda musical s’està educant constantment i amb els processos més variats.

Activitats d'anàlisi:

• Manipular seqüències musicals (el professorat o el propi alumnat) introduint canvis i errors que cal descobrir i corregir: Dislocar l’ordre de les frases musicals, amagar el ritme, amagar la melodia, introduir errors rítmics o melòdics, amagar el compàs, deixar fragments buits, donar fragments que cal completar,....

• Analitzar seqüències, cançons, que es poden escoltar o interpretar amb d’altres mitjans o a la inversa, i després analitzar-les emprant les tecnologies: Aïllar i analitzar elements del ritme, la melodia, la forma, la textura, la harmonia, la tonalitat, la tímbrica.....

Aconseguir l’enteniment i el gust per l’audició comporta una sèrie de procediments que es poden portar a terme abans o després del propi fet d’escoltar. L’anàlisi esmentat en l’apartat anterior és un d’aquests procediments. A més, l’ús de les tecnologies en l’audició comporta una nova manera d’escoltar ja que hi ha implícit un procés interactiu en que l’alumnat participa a través del descobriment informal i del component lúdic. Al temps que escolta, pot visualitzar i seguir una partitura editada amb el seqüenciador, o un musicograma.

Activitats d'audició:

• Escoltar una audició preparada amb antelació pel professorat en un editor o plataforma multimèdia, per treballar l’anàlisi formal, estilístic... d’una obra o fragment, millorant la comprensió conceptual.

• Escoltar una audició guiada mitjançant la lectura de la partitura o la cerca d’informació textual relacionada amb l’obra al temps que s’escolta. Moltes aplicacions tancades inclouen una secció lúdica que ajuda i reforça la comprensió de l’audició, a més de possibilitar-ne l’anàlisi.

En l’aspecte interpretatiu l’ordinador no pot substituir l’expressivitat i el sentiment humà d’una interpretació en viu, però presenta aportacions a la pràctica musical que milloren el control de la pulsació i el tempo individual i col.lectiu ja que, a més de que mai s’equivoca, pot fer el paper de director (marcant el tempo), o bé simular els instruments d’una orquestra.

Activitats d'interpretació:

• Fer ús del teclat de l’ordinador o d'un controlador MIDI (teclat, saxo,...) per a interpretar partitures (enregistrament a temps real) visualitzant i escoltant a posteriori la interpretació i anàlisi errors produïts. A més pot ser una manera d’editar partitures de composicions que els alumnes poden saber tocar d’oïda però no escriure.

• Utilitzar l’ordinador per acompanyar les interpretacions que fan els alumnes amb instruments tradicionals. En aquest cas l’ordinador pot actuar com si d’un instrument més es tractés, o bé com a conductor del grup ja que molts editors permeten incorporar un metrònom de fons.

• Preparar les diferents veus d’una partitura per fer que els ordinadors actuin com si es tractes d’instruments musicals. Seguint les ordres del professorat o d’un alumne es pot simular la interpretació d’una obra orquestral en la que els ordinadors (instruments) sonaran segons les indicacions que donarà el director per a les entrades, compassos d’espera i finals (Professor o alumne): Tots alhora, un rera l’altre, fent callar alguns...

La creativitat musical és un dels procediments que, tot i està inclòs en el currículum musical, generalment es treballa menys que els anteriors. Fent ús de les tecnologies inventar música resulta més fàcil. La creació musical suposa que a partir dels coneixements musicals i tecnològics ja assimilats, l’alumnat arriba a produir un nou resultat, en forma de comunicació original en el que aplica els coneixements, els millora i a més expressa creativament sentiments.

En qualsevol creació hi ha implícit tot un procés de producció que suposa planificació, manipulació, combinació i ordenació dels elements que hi intervenen. Amb l’ús de les tecnologies l’estudiant inventa música al temps que la descobreix. El fet de que l’ordinador no presenti problemes interpretatius possibilita que les creacions tinguin un nivell tècnic més elevat que el que tindrien sense el seu ús. Emprant recursos tecnològics es poden arribar a crear peces per a tot tipus d’agrupacions instrumentals sense estudis de composició. A més la gamma de timbres que incorpora la tecnologia MIDI enriqueix notablement l’espectre de sons i recursos sonors que es poden emprar a l’aula.

Activitats de composició:

• A partir d’una peça donada que pot ser el tema d’una obra d’autor, una cançó popular o una melodia elaborada per un altre estudiant: Elaborar un acompanyament que pot ser melòdic, rítmic (obstinat, polirítmic), harmònic,.... Elaborar variacions rítmiques, melòdiques...Modificar aspectes de la estructura, de la melodia, del ritme....fins aconseguir una peça nova.

• A partir d’un disseny o patró donat crear una peça nova que sigui original i inèdita: Crear una línia melòdica per a una seqüència rítmica donada. Inventar el ritme d’una línia melòdica arrítmica. Crear la melodia per a un acompanyament donat. Crear patrons rítmics que incloguin percussió...

• A partir d’un element extramusical crea una peça que pot tenir o no una pauta de treball. Crear música per a una imatge estàtica. Crear música per a imatges en moviment. Crear música per a un text literari o poètic. Crear música per a una obra teatral. Crear música amb una intenció descriptiva o funcionalitat concreta (ambiental, de fons, de por, de festa...)

• La creació lliure sense can tipus de pauta de treball.