A més dels programes específics de música, també pot ser útil l'utilització d'aplicacions genèriques (bases de dades, programes d'autor...) que contemplin l'ús de recursos sonors. Podriem classificar el programari educatiu en dues grans famílies:

1. Programes oberts

   Són aquelles aplicacions on l’usuari (professorat o alumnat) pot intervenir i accedir a la informació, manipular-la i personalitzar-la. Dins d’aquest grup de programes es poden incloure la majoria d’editors, seqüenciadors i editors de timbres, així com algunes aplicacions multimèdia. Molts d’aquests programes no tenen una relació directa amb l’adquisició o pràctica de continguts curriculars però permeten generar activitats en què l’ordinador es emprat amb intencionalitat educativa:

   • Editors musicals
     Són programes que serveixen per a escriure, editar i imprimir partitures. Funcionen de manera similar a un processador de textos. Els fitxers editats es poden escoltar si l’ordinador disposa d'algun perifèric de so.

   • Seqüenciadors
     Aquests programes serveixen per a registrar, modificar i reproduir seqüències d’events musicals. Funcionen com un magnetòfon multipista que enregistra missatges MIDI. Com que la informació és de tipus digital, pot ser copiada, multiplicada o manipulada.

   • Editors de sons
     Són els programes que permeten crear i modificar els paràmetres que intervenen en la síntesi de sons (envolvents, forma d'ona, panoràmica, balanç...). La majoria de sintetitzadors permeten manipular i crear nous sons a partir dels que incorporen de sèrie.

   • Plataformes multimèdia
     Són programes que presenten una estructura buida que permet a l’usuari (professorat o alumnat) generar noves activitats i crear bateries d’exercicis. No són programes específics de música però poden incloure recursos sonors que permetin preparar i personalitzar activitats musicals adaptades al ritme d’aprenentatge i al nivell de coneixements dels usuaris.

2. Programes tancats

   Són aquells programes en què l’usuari no pot alterar la informació o intervenir en la generació d’activitats (modificar, afegir, esborrar dades):

   • Tutorials
     En aquest grup podem incloure programes de teoria musical que adopten una línia d’aprenentatge conductista on tot està programat prèviament, sense possibilitat de control per part de l’alumnat. La presentació de la informació és molt similar a la d’un llibre de text. De fet, la diferència d'aquests programes respecte els llibres és el tipus de suport emprat i la possibilitat d'escoltar sons (no sempre inclosa).

   • Programes d'entrenament
     Dins de la mateixa línia conductista podem incloure els programes pensats per a exercitar l’oïda o el ritme musical. L’usuari realitza un determinat exercici, i quan l'acaba el programa li'n proposa un altre en funció de la qualificació obtinguda i del temps invertit en resoldre’l.

   • Aplicacions multimèdia
     La majoria d’aplicacions multimèdia tancades es presenten en format CD-ROM. L’usuari pot accedir a una gran quantitat d’informació (textual, gràfica i sonora). L’accés a la informació es fa mitjançant l’exploració lliure per les pantalles. El tipus d’aplicacions existent és força variat: poden ser compilacions de fitxers MIDI que es poden seleccionar segons diferents criteris (autor, dificultat, període...), audicions interactives d’una obra musical, recorreguts per la història de la música, coneixement dels instruments... Moltes d’aquestes aplicacions incorporen activitats de joc (del tipus "trivial") relacionats amb els continguts de l’aplicació, i vocabularis de termes musicals.