Ai, adeu Mariagneta,
principi de mon sofrir;
tu robes al cor als homes
i a mi em fas pena i morir.
Ai adeu, Mariagneta
primcesa de mon sospirs.
Ton amant és a la porta,
que no espera si no el si;
no desconsolis tons pares
per a consolar-me a mi,
que jo ja me'n fare frare
de l'ordre del caputxí.
Quan siguis casadeta
ja m'ho enviaràs a dir.
M'enviaràs una lletra
com et va amb el teu marit;
jo t'enviaré una altra
com em va en el monestir.
Si tens una criatura
deixa'm-li ser padrí;
si no m'ha estimat la mare
que al menys m'estimi el fill.
Ai, adeu Mariagneta,
princesa dels meus sospirs.
Un dia dient la missa
ja la carta en va venir;
escuses de besar a terra
ja la carta va cullir,
la missa mai s'acabava
per a poder-la llegir.
Al sobre escrit de la carta
ja n'arrenca un gran sospir.
Agneta de més entranyes
si et podés tenir aquí
amb un rato de conversa
no em sabria greu morir.
Quant la missa es acabada
la lletra corre a llegir
tot just n'era a mig llegir-la
n'arrencava un gran sospir.
Ai, adeu Mariagneta,
que jo m'en sento morir.
|
TELEDMUS