Muntanyes regalades

Muntanyes regalades són les del Canigó que tot l'estiu floreixen, primavera i tardor. Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor. El pare m'ha casada, m'ha donada a un pastor, ell se'n va a la muntanya, jo resto al Rosselló. Jo que.... Ell beu de l'aigua clara, jo bec vi de lmillor; ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó. El menja pa moreno, jo em menjo del flecó; ell cull brotets de menta, jo floretes d'olor.