N'hi havia tres ninetes,
de la vila són,
de la vall d'Ordina,
asentades en un banc,
de la vila són, de la vila gran.
La una brodava seda,
l'altra brodava estam,
l'altra brodava unes mitges
per dona en el seu galán.
Totes tres enraonaven:
Quan vindran nostres galans?
Ja en respon la més grandeta:
El meu no trigarà un any.
Ja en respón la mitjaneta:
El meu no trigarà tant.
La petita és en la finestra:
cap a França està mirant.
Veu venir cavalleria,
el seu galan al davant:
en duia la sella verda
i dos criats al davant.
d'atrevida que n'era
ja el va esperar al portal.
Les primeres parauletes:
Per què haveu trigat tants anys?
n'hem tinguda forta guerra
de moros i cristians.
Les segones parauletes:
quines joies em porteu?
Les joies que jo us porto
no sé si us agradaran.
No són sabates ni mitges,
ni xapins valencians:
no són d'or ni són de perles
ni tampoc de diamants
És una cinta brodada:
no l'han feta cristians:
l'ha feta una reina mora
que hi ha treballat set anys.
M'ha dit que no la portessiu
sinó tres festes a l'any:
l'una és per Cinquaresma:
l'altra és per Sant Joan:
l'altra per Pasqua florida
quan els rosers floriran.
|
Projecte